La veritat es que en moltes coses tenim una visió idealitzada de França, (em permeto parlar en plural per les impressions d’altres no-francesos amb qui he parlat) i una de les coses que a vegades se’m fa estrany que en un lloc tan “carca” com són les espanyes estiguem molt més avançats en algunes coses davant de la France europea. Una de les coses que no m’esperava es el tancament i retràs que hi ha en temes LGBT. Ja de per si només de buscar llocs d’ambient et trobes bàsicament saunes gais, alguna discoteca exclusivament masculina (bé, només diumenge entrada mixta) i locals “gay friendly”, punt (en el passat hi havien hagut dos bars lèsbics que han tancat). Hi ha alguna associació hi ha però també s’ha d’admetre molt amagades i bastant tancades, i estem parlant d'una gran ciutat! la quarta més gran de França desprès de Paris, Marseille i Lyon!
L’actitud en general la he trobat més aviat absentista, no se’n parla, i quan se’n parla és tracta com una cosa un tant vergonyosa. Dos cops ha sortit el tema en alguna de les classes, un parlant sobre els “gayttos” (ghettos gays) menció molt per sobre escrivent a la pissarra, a la sortida el comentari de la professora va ser “val més que m’afanyi a esborrar això que no es pensin que fem ves a saber què”.
Fins hi tot gent amb actitud diríem pro-igualtat ho posen com a tema espinós, m’explico, a la classe de parentiu el professor ha volgut treure ràpidament el tema del que impliquen els nous models familiars tot i ajuntar el fet de que “aquests models sempre han existit, tinc unes amigues que fa trenta anys que estan juntes i han educat els fills juntes” ha necessitat justificar-se dient que “encara que ho trobeu moralment reprovable, o fastigós que cadascú pot tenir la posició que cregui”. Certament estava dient, “penseu el que penseu això existeix i no es pot negar” però personalment trobo increïble que hagi de tenir en compte el fet que seria normal que els alumnes siguin homofòbs, estem parlant d’una classe d’universitat, al 2011 i què coi, parlant amb futurs antropòlegs!(no se suposa que som els que hem de tenir la ment més oberta sense jutjar?). Realment està tant atrassat el país de llibertat, igualtat i fraternitat? Doncs sembla que es va obrir el debat pel legalitzar matrimoni homosexual, però va quedar tancat, ara l’únic que està a debat és buscar una opció per resoldre els problemes de filiació, referent sobretot que per exemple en una parella de dones els fills que tinguin siguin legalment de les dues i no només de la mare biològica.
Evidentment no vull implicar que tothom sigui un homofob ni molt menys, però no és una cosa que hagi entrat en el procés de “normalització” no se’n parla i encara es reprodueix l’estigma de que és “vergonyòs”. A reflexió personal, en part culpa de la sobre-sexualització de l’imaginari LGBT, quan s’utilitza la paraula homosexualitat o bisexualitat se li dona només la connotació sexual, quasi pornogràfica. En canvi sentir la heterosexualitat més aviat envia directament a la imatge de “tipica parella casada amb fills”.
Per acabar, tot això per suposat, fent referència només a la part de LG, de la BT ni rastre a l’horitzó. En tema informació i llibres, si que hi ha bastants estudis sobre l'homosexualitat des de sociologia i antropologia, però: Recerca a la biblioteca le Miraill, de 16 resultats amb bisexualitat, dotze són de psicologia i dels quatre restants només un tracta específicament sobre la bisexualitat a la literatura. Per tant socialment... no existim. Finalment de la transexualitat... mmm c'est quoi ça?