La majoria de gent ho ha sentit algun cop, a vegades es confon pensant que és part del nom de la persona. Seria el cas del protagonista de karate kid, Daniel-san, o el ja ben conegut Shin-chan. Però són els sufixos que en japonès es posa als noms. I quin significat tenen, o quan s’utilitzen, perquè serveixen?
Primer hem de tenir en compte que a la societat japonesa hi ha distàncies molt marcades entre les persones de diferents edats, amb diferent nivell de confiança o jerarquia laboral. Per exemple en un centre d’estudis sempre s’acompanyarà de “-sempai” (que vol dir literalment “persona que estudia o desenvolupa el mateix treball que jo però va començar abans i te mes experiència”) el cognom d’un estudiant de curs superior. I en el cas d’un estudiant de curs inferior “-kôhai”.
També recordar que al Japó anomenar una persona pel seu nom de pila equival a tenir-hi un alt grau de confiança. Per fer-nos una idea, en general els companys de classe es criden pel cognom i molt sovint fins hi tot entre parelles tarden bastant de temps utilitzar els respectius noms.
És molt important saber-los utilitzar correctament perquè sinó ens consideraran o bé uns maleducats o uns gajins (guiris) estúpids.
Per norma s’utilitza el sufix –san, és en part equivalent al tracte de vostè (sempre i quan la resta de la conversa mantingui el vocabulari formal adequat).
Un altre de molt comú és -chan, és un sufix carinyós utilitzat amb els nens i nenes però també amb les noies joves quan hi ha confiança. A més a més amb noms més llargs s’escurcen com és el cas del petit Shinosuke Nohara, Shin-chan. Però no s’ha d’utilitzar mai amb un noi! Seria com tractar-lo de criatura o efeminat.
Doncs quin sufix utilitzaríem amb un noi jove amb qui ja tenim una mica de confiança?. Quan ja ens coneixem prou per no utilitzar sempre el –san, faríem servir el –kun. Aquest és exclusiu per nois, de la mateixa manera que dir-li –chan a un noi és despectiu, utilitzar –kun per una noia seria com comparar-la amb un tomboy.
Altres sufixos de respecte menys utilitzats però que encara ens hi podem trobar, són –dono i –sama. El primer és extremadament formal i molt antiquat ja que bàsicament només s’utilitza en les pel·lícules de samurais o per referir-se a Buda. El segon és també molt formal, seria com un pas més que el –san. Avui en dia s’utilitza més en el llenguatge escrit o relació client – dependent, però antigament era el que els fills utilitzaven en el tracte amb els seus pares.
Finalment si ho coneixem sempre és recomanable posar el títol o professió d’aquesta persona com a mostra de respecte. Per exemple –sensei (professor), buchô (cap de secció) (director) o shachôgakuchô( rector de la universitat).
