Post-Blocage

Finalment sembla que podré tenir de moment un ritme de classes normal, desprès del desblocatge massiu la setmana passada les següents assemblees generals han estat fluixes i sense ànim de tornar a bloquejar, creuem els dits perquè això segueixi així.

Tot i això no vol dir que tot estigui arreglat, encara no estic oficialment inscrita a les classes gràcies al bloqueig administratiu que s’ha anat posposant, i fins-hi tot hi ha una classe que encara no hi he anat perquè... simplement no la trobava (finalment l’altre dia la vaig trobar, havien posat un paper amb en número a la porta). El que estem veient els estrangers és que la burrocràcia és can pixa rellisca, però sobretot que la nostra universitat és del pitjoret de per aquí. Pel que m’han dit la resta de facultats estan molt bé i sobretot que allà les vagues com a molt han durat una setmaneta o uns dies, normalment, a le Mirail sempre han d’anar a més perquè tenen la fama. Això ens porta a situacions on és bastant tristot haver de mirar uns documentals des del portàtil de la pobre professora perquè aconseguir un projector costa un piló i per reservar una sala on ja n’hi hagi més. Per tant, realment la Udg en comparació és última generació!

Desprès de tots aquests estira-arronsa de bloquejar-desbloquejar + festes pel mig, deixa bastant desanimat sobretot els que estem només un semestre... perquè al cap i a la fi ens queda menys de quatre setmanes abans de nadal i desprès ja estem d’exàmens!. Dona la sensació de que amb prou feines hem pogut fer res, no dubto que els professors ens exigiran acabar el temari a corre corrents per tant suposo que feina n’acabaré fent tot i que no com m’esperava.

le blocage

Com tot deveu saber fa una setmana a moltes universitats franceses els sindicats d'estudiants van bloquejar les facultat fent que s'anul•lessin les classes. No estic al corrent de tota la problemàtica, per tant només parlo del que jo he vist i m'ha afectat personalment.
En quatre línies què ha passat: A principi de setmana hi havia convocades assemblees i finalment dimarts dia de vaga (i que jo em vaig quedar sense bus) a la tarda van bloquejar la universitat fins a nou avís, dijous hi va haver una altra assemblea al migdia (a la que vaig assistir) i es va decidir desbloquejar.

"it is known" que la mesura de pressió més comuna per aquí es començar una vaga, i em sap greu tirar de tòpics i prejudicis, però quasi cada any hi ha hagut un tancament de l'universitat per alguna cosa! La meva universitat pel que sembla és coneguda per ser de les que s'han agafat això com "una tradició" i que és típic que fins hi tot quan altres retornen al seu curs le Mirail ha seguit...

Però com està la situació per aquí? Ja des del començament del curs l’ambient s’estava carregant perquè el govern vol augmentar l’edat de jubilació amb 2 anys, fins aquí igual que el que volen fer des de Madrid, però "al tanto que va de canto" aquí l'edat de jubilació és als 60, per tant volen que la gent es jubili als 62!. Ho deixo dit i no entraré en les meves opinions personals sobre el tema.

Dijous vaig anar a l’assemblea, com va anar? al començament quan tothom estava entrant (i no s'enteraven de la missa a la meitat) es va fer una votació del blocatge, per tant no sabia si es tornaria a fer quan tothom hi fos o no. Amb l’esperança que si em vaig quedar, des de les dues fins a a les cinc (tres hores!) escoltant els torns de paraules i les votacions per unir, separar o crear comissions... i quan vaig marxar encara no havien acabat!!!

Molts erasmus ens varem presentar com uns “pepes” a les dues per poder votar en contra d'una mesura que ens perjudica greument. Hem de tenir en compte que la facultat va decidir bloquejar administrativament la facultat, per tant encara hi havia estudiants estrangers sense poder-se inscriure = no carnet d'estudiant (amb tots els drets i serveis que dona), possible revocació del visat... Per no entrar amb els evidents problemes acadèmics que representa si això dura, t'has de preparar tu mateix les classes o que, què osties, estem pagant per estar aquí i no podem demanar de tornar perquè hi havia vaga i no ens han deixat fer les classes com toca!

Contràriament a el que pot semblar, qui bloqueja la facultat són una minoria però se la saben llarga i hi tenen pràctica. Com ja heu vist les assemblees estan preparades per cansar a la gent i que es quedin només els que a ells els interessa (així es com es va bloquejar la facultat). Les votacions a més a més és fan... A mà alçada! per tant " a ojo de buen cubero" (que diria ma mare).
Pel que m'han explicat fa uns anys es va fer l'esforç de preparar llistes dels estudiants per poder fer una votació amb cara i ulls, i els sindicalistes van anar a destrossar les paperetes el dia abans. Tot això perquè és evident que una gran majoria d'estudiants n'estan farts de tot això, volen poder seguir les seves classes, i reivindicar els seus drets d'alguna altra manera que no sigui aquesta.
El raonament a favor del blocatge és que si els estudiants tenim classe no es podrà tenir la gent necessària per realitzar les manifestacions com toca. Una mica tonto perquè molta de la gent que va votar per bloquejar desprès no van anar a la manifestació... realment no sembla que estiguem a la universitat a vegades.

Veig que utilitzen arguments excessivament generalistes, no estan emprenyats per l’edat de jubilació, estant emprenyats amb el sistema!
La revindicació contra l’augment de l’edat de jubilació és una excusa més, cada any hi haurà alguna cosa que el govern faci i no hi estiguem d’acord! Tot això fa que s’entri en la roda de que sigui tan habitual muntar aquestes vagues. He d’admetre que personalment estic d’acord amb moltes de les opinions contràries al sistema capitalista que va donant més poder a les empreses sobre la universitat, però no ho trobo raó de pes per tancar completament la universitat. Si això fos terriblement efectiu i s’aconseguís alguna cosa... però siguem sincers, als de dalt de tot se’ls hi en fot el tancament d’una universitat i els principals afectats són estudiants i professors.

Potser us preguntareu, però perquè et segueixes queixant si en una setmana ja s’ha desbloquejat? Doncs, perquè se’ns ha demanat que assistim a les següents assemblees perquè probablement s’haurà de tornar a votar en contra un bloqueig, com el conte del gat i la rata...

Et t’es d’oú?

Gran pregunta amb que òbviament em trobo sovint perquè se’m nota a tres quilòmetres que no sóc d’aquí quan obro la boca. Si la cosa no va a més passo amb el “espagnole” però ja he tingut les mirades rares quan entro amb el “concretament de Catalunya”. No he pogut aprofundir massa en quina idea tenen dels catalans per aquí, però m’ha tocat donar molta explicació historica-politico-social-lingusitica.
Amb la profe de "Relations Interethniques" li va fer gràcia perquè bé, precisament haurem de tractar els nacionalismes i ja te un bon exemple per agafar. (vam estar xerrant una estona desprès de classe, ella ha estat estudiant els pagesos del Perú... estava temptada de preguntar-li si coneixia a la Sala :P)

El que va ser una sorpresa va ser la meva coordinadora, desprès d’anar-hi a parlar em va comentar:

- Tot i que veig que tens ganes de parlar francés, “si quieres la pròxima podemos hablar en castellano”.
A la que vaig respondre que si que he de parlar francès i a més el castellà no és la meva llengua principal per tant... (potser us sonarà borde o “radical” o el que vulgueu, però jo n’estic una mica fins els nassos de parlar castellà, que no estic aquí perquè els altres el practiquin amb mi!)

-Ah doncs, també parlo català si prefereixes. (perfectament parlat)

Aquí la meva mandibula va caure de cop. Pel que es veu és nascuda a Barcelona, de família castellanoparlant però havent fet l’educació en català.
Desprès de trobar-me amb que a la majoria de gent li he d'explicar què coi és Catalunya i el català (no es que no en sàpiguen res, però tenen idees molt vagues) em vaig quedar de pedra la veritat.

i de cop i volta, el meu primer treball de camp

Molts ja ho sabeu, però per aquells a qui no hagi informat, tot i ser d’història bàsicament he vingut a Toulouse per fer totes aquelles assignatures d’antropologia que no podia fer a la Udg. Més endavant ja veuré si ho segueixo aquí o què recoi faig, però això ja és una altra cosa.

Amb l’assignatura de Methodologies antropologiques estic bastant contenta perquè perfi entro a fer antropologia, i quan vaig saber que ens posaven a fer treball de camp, saltava per un peu. Això si, la profe és mig sorda i mig cega... no em pregunteu com carai deu fer el seu treball de camp. Per escoltar el que diem, literalment se’ns posa al costat, i per demanar coses hem d’aixecar la mà perquè, no et mira a tu, mira sobre els caps en busca de moviment...

Pel treball de camp, al que evidentment li fem part de la feina a ella, ens envia a tots (sense cap experiència ni directives de què fer i què no fer) a un barri xungo del centre amb l’objectiu d’estudiar els sense sostre i/o vagabunds (que n’hi ha un piló).

Ahir varem anar amb la companya de classe a començar a conèixer el barri i prendre apunts. Primer dia i el borratxo de torn llençant les ampolles de vidre al supermercat d’on les havia aconseguit... Del que varem parlar amb la gent dels negocis del voltant, la violència és un fet excepcional, però ja us imagineu la primera impressió! I això a les 10 del matí, no vull imaginar què ens podrem trobar quan haguem d’anar de nit!.
Tot i la nula preparació amb el que ens han enviat, i el tema delicat que ha tocat... la veritat és que el treball m’esta agradant un piló! Pot ser que només dels primers dies ho hagi tingut fàcil i quan vinguin les coses xungues ja em queixaré, però he de dir que de moment, encara que hi hagi moments tensos, és terriblement interessant veure com reacciona la gent i com interactuen uns amb altres.

el començament

Toulouse és una ciutat enorme (la més gran quarta de França) amb moltes autovies perifèriques (aka moltes rondes de dalt de baix de costat i de través) per tant tenir una màquina que tingués més clar que nosaltres quina direcció agafar és quasi indispensable pel principant que vol arribar en un temps raonable a la seva destinació. Com que en Pau tenia vacances va quedar amb mi els primers dies feiem paperassa i també aprofitar per visitar una mica, el pla inicial era fer un parell de nits en un fòrmula1 (hotel baratillo amb wc i dutxes comunes) prop de la universitat i quan hagués pogut entrar a la habitació en “cité universitaire” doncs portava el llit inflable i ens estàvem els dos les altres nits, però si no tot surt sempre com es pensava aquí encara menys.
Al final varem acabar passant totes les nits en el fòrmula1, l’habitació de menys de 10m2 no dona pel matalàs inflable que portava, també hi ha la prohibició de que la gent es quedi a dormir però com ja veureu, una cosa es el que està prohibit...
La “cité universitaire” va ser realment una gran decepció perquè sabia que era just i petit però no tant vell i precari, hi van haver intents de canviar però infructuosos.
Us situo (i ja adjuntaré fotos) només tinc una pica de lavabo, la resta dutxes i wc és comunitari, només uns per tota la planta (que no som pocs la veritat) i tot està mal conservat i de l’any de la “caxipum”. Hi ha cartells prohibint els fogonets elèctrics (no tenim cuina per cert) i l’ús d’aparells calefactors perquè el 2009 algú la va fer grossa. Tot i això tots cuinem amb el fogonet elèctric, perquè si ja menjo malament per presses i horaris si hagués de viure de la oferta que hi ha acabo amb problemes de salut.

Per acabar-ho d’adovar no tinc ni conexiò directe amb la universitat! Necessito agafar un bus i desprès el metro, per tant necessito una bona hora per arribar a classe.

Realment els primers dies ho veia tot molt negre i m’estava desesperant, perquè havia d’afegir tots els problemes burrocràtics amb ambdues universitats, la udg perquè secretaria ja sabem com funciona de “ràpid i bé” (per una cosa que hauria d’haver estat arreglada abans de marxar). La d’aquí, perquè jo venia, com la majoria, amb la idea de arribar uns dies abans arreglar tota la paperassa i començar classes amb tot fet, però això aquí no és possible. Fins el dijous no tinc dret a fer l’inscripció administrativa per la que tinc hora, i fins a finals d’octubre tinc per fer la pedagògica (que em diran com fer quan faci la administrativa). I fins que no es te l’administrativa amb els codis i tot no podem tenir connexió a internet des de la universitat o la cité, ni treure llibres, ni tot allò pel que necessiti el carnet d’estudiant.

Desprès per rematar-ho vaig anar a veure les classes i la resta de la universitat, ens varem quedar tots dos amb els ulls oberts d’incredulitat. Aquesta és una de les principals universitats franceses que acull cada any més de tres mil estudiants estrangers? Lloc vell, manteniment 0, renovació (impensable).

Encara no he estat a les altres facultats però he anat comentant això amb alguns estudiants autòctons i pel que sembla la esta estan molt millor. Pel que he sentit, aquí el sindicat d’estudiants és molt radical i quasi cada any han acabat tancant amb piquets la universitat per alguna vaga, per tant una raó més per no invertir ja que es destrossen coses. La cosa ja està una mica calenta per l’allargament de l’edat de jubilació però creuem els dits que em deixin seguir anant a classe.

La facultat en si és enorme amb un munt d’edificis i aules que segueixen un ordre que (segons teoria d’un altre erasmus) has de ser francès per entendre’n la lògica. Només dir que no vaig poder assistir a les primeres classes perquè simplement no trobava la classe ni em van saber indicar. Vaig passar-me tot el matí de dilluns per no aconseguir res més que acabar exhausta i amb peus adolorits.
Després d’investigar i preguntar he acabat sabent que les aules en qüestió no surten al mapa que ens donen sinó que estan en els edificis nous (on hi ha bàsicament despatxos de professors i sales d’investigació i recerca).

La Raquel se'n va a Tolouse

Desprès d’un temps per aquí (i veient el d’en Joan) m’han vingut ganes de anar fent una mica de bloc. El títol quedarà igual com a Babel, perquè realment com són les coses aquí, gent d'arreu amb una barreja de llengües impressionant.

Estic veient moltes coses noves, nou país, nova gent, nova burrocràcia, en definitiva una nova experiència que voldria compartir encara que només sigui amb escrits i fotos.

L'aventura erasmus va començar ja fa unes dues setmanes però el cuquet d'escriure fa temps que es va posar en marxa (que segueixi així ja és una altra cosa)per tant avui aniré pujant algunes coses.
No ho he pogut fer abans perquè fins avui no he tingut internet i el temps que en podia disposar a la universitat era breu i en males condicions. Per no dir que els teclats "a la francesa" són un malson quan t'hi trobes per primer cop, però ara després de fer-los servir durant aquestes setmanes fins hi tot m'equivoco amb el meu.

Fins ara només havia actualitzat a la gent més propera i de manera bastant breu sobretot aquest temps desconnectada de la xarxa, ara espero anar deixant explicat de tot per aquí.

I aquí comença el meu relat dels meus quatre mesos d'universitària Tolosenca!