Molts ja ho sabeu, però per aquells a qui no hagi informat, tot i ser d’història bàsicament he vingut a Toulouse per fer totes aquelles assignatures d’antropologia que no podia fer a la Udg. Més endavant ja veuré si ho segueixo aquí o què recoi faig, però això ja és una altra cosa.
Amb l’assignatura de Methodologies antropologiques estic bastant contenta perquè perfi entro a fer antropologia, i quan vaig saber que ens posaven a fer treball de camp, saltava per un peu. Això si, la profe és mig sorda i mig cega... no em pregunteu com carai deu fer el seu treball de camp. Per escoltar el que diem, literalment se’ns posa al costat, i per demanar coses hem d’aixecar la mà perquè, no et mira a tu, mira sobre els caps en busca de moviment...
Pel treball de camp, al que evidentment li fem part de la feina a ella, ens envia a tots (sense cap experiència ni directives de què fer i què no fer) a un barri xungo del centre amb l’objectiu d’estudiar els sense sostre i/o vagabunds (que n’hi ha un piló).
Ahir varem anar amb la companya de classe a començar a conèixer el barri i prendre apunts. Primer dia i el borratxo de torn llençant les ampolles de vidre al supermercat d’on les havia aconseguit... Del que varem parlar amb la gent dels negocis del voltant, la violència és un fet excepcional, però ja us imagineu la primera impressió! I això a les 10 del matí, no vull imaginar què ens podrem trobar quan haguem d’anar de nit!.
Tot i la nula preparació amb el que ens han enviat, i el tema delicat que ha tocat... la veritat és que el treball m’esta agradant un piló! Pot ser que només dels primers dies ho hagi tingut fàcil i quan vinguin les coses xungues ja em queixaré, però he de dir que de moment, encara que hi hagi moments tensos, és terriblement interessant veure com reacciona la gent i com interactuen uns amb altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada