Gran pregunta amb que òbviament em trobo sovint perquè se’m nota a tres quilòmetres que no sóc d’aquí quan obro la boca. Si la cosa no va a més passo amb el “espagnole” però ja he tingut les mirades rares quan entro amb el “concretament de Catalunya”. No he pogut aprofundir massa en quina idea tenen dels catalans per aquí, però m’ha tocat donar molta explicació historica-politico-social-lingusitica.
Amb la profe de "Relations Interethniques" li va fer gràcia perquè bé, precisament haurem de tractar els nacionalismes i ja te un bon exemple per agafar. (vam estar xerrant una estona desprès de classe, ella ha estat estudiant els pagesos del Perú... estava temptada de preguntar-li si coneixia a la Sala :P)
El que va ser una sorpresa va ser la meva coordinadora, desprès d’anar-hi a parlar em va comentar:
- Tot i que veig que tens ganes de parlar francés, “si quieres la pròxima podemos hablar en castellano”.
A la que vaig respondre que si que he de parlar francès i a més el castellà no és la meva llengua principal per tant... (potser us sonarà borde o “radical” o el que vulgueu, però jo n’estic una mica fins els nassos de parlar castellà, que no estic aquí perquè els altres el practiquin amb mi!)
-Ah doncs, també parlo català si prefereixes. (perfectament parlat)
Aquí la meva mandibula va caure de cop. Pel que es veu és nascuda a Barcelona, de família castellanoparlant però havent fet l’educació en català.
Desprès de trobar-me amb que a la majoria de gent li he d'explicar què coi és Catalunya i el català (no es que no en sàpiguen res, però tenen idees molt vagues) em vaig quedar de pedra la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada