Amélie Nothomb

Sens falta treu un llibre cada any d'entre 100 i 200 pàgines. És l'autora Belga nascuda a Japó (1967 Kobe) Amélie Nothomb. Un d'aquells autors d'estil tan peculiar que normalment o els adores o els odies.

La seva vida també surt en part de la norma, per culpa de la feina d'ambaixador del seu pare va viatjar de Japó a Xina, de Xina a Laos, de Laos a Bangladesh, de Bangladesh a Birmània, de Birmània als Estats Units, fins que als 17 anys va arribar a estudiar filología romànica al país natal dels seus pares, Bèlgica.

Aquest moviment internacional va marcar Nothomb, sobretot el país del sol naixent, on va pasar-hi la infantesa. Tant que te dos llibres dedicats a la seva experiència vital Japonesa. El primer, Métaphysique des tubes el narrador és un infant que es creu déu i ens explicarà la vida cotidiana i com va creixent fins al moment en que hagi de deixar el seu Japó adorat. Fet no només reflexa l'actitud dels infants on creuen controlar gran món sino també la costum japonesa de tractar els menors de tres anys com a petites divinitats.
El segon llibre és Stupeur et tremblements ens situa en el moment que desprès d'acabar la seva carrera decideix anar a viure al país on va nèixer. A partir d'aqui ens relata lde manera esperpentica experència de treballar per a una companyia japonèsa. El personatge entra com a treballadora important per la seva fluidesa tant en japonès com en francès però l'empresa la portarà a una degradació personal i professional.

L'últim llibre que es podria titllar d'autobiogràfic és Biographie de la faim on ens explica la resta dels seus viatges, la seva difícil adolescència amb la seva germana com a única companyia d'edat semblant. Totes dues van patir anorèxia (en part per això el títol del llibre) i totes dues van ser escriptores (però només Amélie va acabar dedicant-s'hi).

Contràriament el que es podria esperar, el seu llenguatge és molt pla i senzill, però aconsegueix transementre la profundiatat de les situacions que ens mostra.
Els seus personatges sovint són especialment bells i alhora caiguts en un abisme personal d'on lluitaràn per sortir-ne. Però les relacions humanes que descriu són terriblement destructives i intolerants.
Integra molt el tema de la memòria i els records de la infantesa, en part perquè ella mateixa recorda amb molta claretat la seva infantesa.


BIBLIOGRAFIA

• Hygiène de l'assassin, novel·la, 1992
• Le Sabotage amoureux, novel·la, 1992
• Légende un peu chinoise, conte, 1993
• Les Combustibles, novel·la, 1994
• Les Catilinaires,novel·la, 1995
• Péplum, novel·la, 1996
• Attentat, novel·la, 1997
• Mercure, novel·la, 1998
• Stupeur et tremblements, novel·la, 1999
  
• Le Mystère par excellence, novel·leta, 1999
• Métaphysique des tubes, novel·la, 2000
  
• Brillant comme une casserole, contes, 2000
• Cosmétique de l'ennemi, novel·la, 2001
• Aspirine, novel·leta, 2001
• Sans nom, novel·leta, 2001
• Robert des noms propres, 2002
• Antéchrista, 2003
  
• L'Entrée du Christ à Bruxelles, nouvel·leta, 2004
• Biographie de la faim*, novel·la, 2004
  
• Acide sulfurique, novel·la, 2005
  
• Journal d'Hirondelle, novel·la, 2006