Els lingüistes estan d'acord que no hi ha cap zona de parla anglesa que contingui tants dialectes com la Gran Bretanya.
Es creu que hi ha uns tretze dialectes marcats, però hi han autors que en compten quaranta-dos, nou a Escòcia, tres a Irlanda i trenta a Anglaterra i Gales. Per fer-nos una idea, només a les sis regions del nord d'Anglaterra s'han arribat a identificar disset maneres de pronunciar la paraula casa.
En el treball de "The linguistic Atlas of England" es van descobrir unes anomalies ben curioses. Als pobles de Berkshire de Kintbury, Boxford i Cold Ash estan separats per vuit milles però cada una fa referència a la jaqueta que ens posem a sobre de tota la roba d'una manera diferent a Kintbury greatcoat, a Boxford topcoat i a Cold Ash overcoat.
També és interessant la manera de fer referència al número 21 "twenty-one" o "one-and-twenty", aquestes dues versions es van alternant per tota l'illa. A Londres la gent diu "twenty-one" però a quaranta milles més al nord diran "one-and-twenty", a quaranta milles d'aquest punt tornen a dir "twenty-one" i així sucessivament.
Però la cosa es complica quan a Boston (Lincolnshire) fan servir "twenty-one" quan es fa referència a l'edat, però quan es fa referència a un nombre d'objectes utilitzen "one-and-twenty" i just a vint milles, a Louth utilitzen justament el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada