És una obra clàssica de la literatura xinesa i probablement la més coneguda entre els adolescents xinesos. Va ser publicada de forma anònima l’any 1590. La historia explica una versió mitològica i fictícia de les aventures del monjo budista Xuansang (602-664) en una peregrinació a l’ Índia per aconseguir uns textos religiosos.
A la novel·la, el monjo Xuanzang es cridat per bodhisattva Guan Yin per un viatge a l’Índia per aconseguir unes copies de sutres budistes que no estan a Xina. En el seu viatge l’acompanyen tres deixebles: El rei mico Sun Wukong, el monstre-porc Zhu Wuneng i un dimoni aquàtic anomenat Sha Wujing, els quals han acceptat ajudar-lo en el viatge com a penitencia pels seus pecats passats. El mateix cavall que munta Xuanzang és un príncep dragó.
Alguns erudits han proposat que el llibre sigui una sàtira del govern xinès d’aquella època ja que en la novel·la esta molt present el rerafons religiós i mitològic de la cultura xinesa i el seu sistema de valors. I en quant al treball literari s’ha de dir que és una obre d’una gran qualitat que està inclosa entre les quatre novel·les clàssiques xineses juntament amb els tres regnes de Luo Guanzhong, a la riba de l’aigua de Shi Nai’an i el somni del pavellò vermell de cao xuequin
Part d’aquesta popularitat ve pel fet que la historia esta composta en diferents nivells. Es una historia d’aventures, te un gran contingut espiritual i és una metàfora en la que un grup de peregrins, en el seu viatge cap a l’Índia, avancen a més a més en el seu viatge personal cap a la il·luminació.
La novel·la ha estat adaptada diverses vegades al cinema i a l’animació, tan dins com fora de Xina. Servint també d’inspiració per a series japoneses. Algunes arxiconegudes com Bola de Drac, i o amb menor ressó, Sayuki.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada