Rodamots segueix l’exemple del bulletí anglès A Word A Day on t’envien cada dia una paraula en anglès amb l’explicació de la paraula. De la mateixa manera Rodamots ens envia per correu electrònic cada dia una paraula o expressió de la llengua diferent als seus subscriptors.
A part de la paraula i la seva definició de diccionari sempre s’adjunten exemples, sobretot de la literatura catalana, per acabar d’il·lustrar-la. En canvi A Word A Day, ja inclou la fonètica però és tan exhaustiu amb els exemples i a més afegeix “un pensament pel dia” que no te a veure amb la paraula en si.
Exemple de RODAMOTS:
beceroles (f pl)1 Llibre per a aprendre les lletres.
2 Primers rudiments d'una ciència, d'un art.
Encara li costa de sumar: és a les beceroles del càlcul.[Etimologia — Afèresi d'abeceroles, derivat d'abecé.]Amb tot això no cal pas que et digui que el guió és a les beceroles. No avança ni amb rodes. Potser perquè jo mateixa m'hi poso els bastons a davant. Contínuament m'ho replantejo tot. Només tinc molt clar el començament i més vagament el final. Tal com et vaig comentar, començarà amb la mort de Renée. En un ambient tenebrós, gòtic: el pis tot entapissat de blau fosc, amb vitralls violetes, i la nit de tempesta per si mateixos ja donen el to —i no invento res. Sempre que hi penso, em ve a la imaginació la primera seqüència de Ciutadà Kane, tot i que són morts i personatges que no s'assemblen gens... Renée va morir envoltada de gent i se li atribueixen un munt de darreres paraules. Totes carregades de sentit.
• Maria-Mercè Marçal, La passió segons Renée Vivien (Barcelona: Columna, 1995)
En el nostre país són moltes i moltes les persones que tenen, no diré una gran cultura històrica, però que saben les beceroles de la història, i quatre cosetes d'art, i parlen d'arquitectura, i es pensen tenir un cert gust literari, i donen la seva opinió, i fins llegeixen versos. Aquestes persones —polítics, advocats, notaris, comerciants, gent de penya i gent que viu de renda—, no acostumen en general a tenir cap noció una mica científica, una mica ordenada de la naturalesa.
• Josep M. de Sagarra, «Ciència i natura» (La Publicitat, 20 de gener del 1924) (reproduït a L’ànima de les coses, Barcelona: Quaderns Crema, 2001, pàg. 225)*** Aquesta setmana: suggeriments dels subscriptors. El d'avui és de Jordi Roca, de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) ***Fundació Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell 1952-Barcelona 1998)
Exemple de A Word A Day:
bidentate
PRONUNCIATION:
(by-DEN-tayt) 
MEANING:
adjective: Having two teeth or toothlike parts.
ETYMOLOGY:
From Latin bi- (two) + dens (tooth).
USAGE:
"Noah and his wife humorously feed all the beasts; Noah pours a pail of milk into the hippo's gaping bidentate mouth."
Jon Solomon; The Ancient World in the Cinema; Yale University Press; 2001.
A THOUGHT FOR TODAY:
What we are doing to the forests of the world is but a mirror reflection of what we are doing to ourselves and to one another. -Mohandas Karamchand Gandhi (1869-1948)
A tall de curiositat, també es poden trobar versions semblants en Suis, Francès, Espanyol i Hmong.
On trobar-ho:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada