Amabilitat amb el contestador

La companyia Voxsciencies ofereix un nou servei als britànics, passar els missatges de veu a missatges de text que s'envien al telefon mòbil o al correu electrònic. Comença a ser un servei bastant utilitzat pels anglesos per alguns avantatges sobre el simple missatge de veu, com el fet de poder-ho llegir sense molestar amb el soroll, que es quedi marcat el número del emissor o que permet seleccionar quin missatge es vol mirar primer en comptes d'haver-los d'escoltar tots per arribar a l'important.

S'han fet estudis de els paraules que es transcriuen i curiosament en les 10.000 paraules de tot el mes només 1 era una paraulota. Es curiós ja que els anglesos també tenen fama de poder arribar a ser bastant mal parlats. També s'ha remarcar aquesta afirmació amb la quantitat de termes ofensius que conté l'idioma i que ja he tractat anteriorment.

Pel que sembla el fet de parlar amb una màquina contestadora fa que molta gent es refreni. Potser és pel fet de deixar un missatge i no estar parlant amb la persona afectada o el fet de renegar just desprès d'haver sentit un missatge contestador molt correcte condiciona el que es dirà.

Però pel que sembla alhora de deixar un missatge oral els britànics mantenen tota una correcció de "Sir".

Links: Article original (The Times)
Voxsciences

Desxifrar el Vocabulàri de la Xarxa

Internet ens ha proporcionat expressions noves sovint diferents d'un idioma a l'altre. No totes han de ser d'estats d'ànim o de expressions nascudes a la xarxa com XD, a vegades són expressions sovint quotidianes reduïdes a tres lletres com OMG.

I si a més a més ens endinsem en zones d'escriptura informal de la xarxa que no són en el nostre idioma nadiu aquestes abreviacions ens poden fer perdre el cap.

Tot i que la majoria d'aquest nou vocabulari s'utilitza en context informal ara ja ens trobem reduccions comunes utilitzades també en articles de diari, com és el cas de MtF i FtM o Chav.

LOL: "Laughing out loud" o "lots of laugh" donant l'emoció de divertiment.

OMG: "Oh my God" per a moments de sorpresa.

NOOB: Principiant.

FTW: "For the Win" expressa que aquella idea o situació és realment de qualitat.

FtM: "Female to male" Referent a un home transexual.
MtF: "Male to female" Referent a una dona transexual.

Però això només són uns quants exemples. Ens podem trobar amb incomptables abreviacions o expressions informals o d'argot propi de diferents zones que ens deixaran en dubte perquè no surten al diccionari.

FLESH FORKS: "Menjar amb les mans". Tot i que es podria deduir també ens pot desconcertar.

Tot i que aquesta ja s'està començant a integrar als diccionaris anglesos des del 2005, la paraula Chav també en podria ser un exemple.

CHAV: paraula pejorativa per designar l'esteriotip d'un adolescent blanc, d'actitud agressiva de classe mitjana que porta roba d'esport de marca.

En aquests casos podem recórrer al URBAN DICCIONARI una pagina web que està constantment actualitzada amb definicions de gent d'arreu. També conte una gran quantitat d'exemples que sovint estan il·lustrats amb imatges i fotografies. No només es dedica a paraules i expressions que no son al diccionari sinó també les habituals sovint afegint-hi altres connotacións que pot tenir la paraula .

"Swearing"

L'anglès és l'idioma on he vist més insults o combinacions de paraulotes. Una varietat extensa i a més a més utilitzada. Perquè comparant amb el català o castellà la quantitat d'insults utilitzats és insignificant.

Fins hi tot tenen una llarga llista en les expressions més suaus que s'utilitzen en contextos on s'ha de mantenir tancada la mala llengua, com pot ser amb una avia, tia o un nen petit. On nosaltres diríem ostres, ells tenen: darn, durn, drat, gosh, golly, goodness gracious, gee, whiz, jeepers, shucks.....

Curiosament una de les maneres més comunes d'enviar a pastar fang és desitjar l'acte sexual per a la persona "get fucked" "fuck you" "fuck off".
Precisament Fuck paraula és l'estrella dels insults i renecs anglosaxons, utilitzada en moments de furia, frustració "fucking hell", quan falla una cosa o ja no te remei "it's fucked up", fins hi tot per emfatitzar una qualitat "you're a fucking genius". També ens la podem trobar per emfatitzar sorpresa "what the fuck is that!", molestar o provocar "fuck around", estar perdut "I'm fucked" combinable amb una quantitat enorme d'expressions.

Es te constància que durant la segona guerra mundial és quan es va començar a utilitzar més. Fins hi tot donant termes militars que ara són coneguts per la majoria de gent com snafur "situation normal - all fucked up" (situació normal, tot fotut), fubar "fucked up beyond all recognition" o un altre de semblant fubb "fucke up beyond belief".

Una paraula curiosa és Cock que fa molt temps que és l'argot de penis, però també havia estat un eufemisme per referir-se a Déu. Fins hi tot en el Hamlet original el podem trobar referint-se a la divinitat.

Renegar a la Nipona

Què diria un català si sortís al carrer al lloc on havia lligat la bicicleta i no la hi trobés? Segurament ens donaria una classe de renecs i referències pejoratives a la mare del lladre.
Però i si apliquéssim aquesta mateixa situació a un japonès?

Aquesta va ser la prova que va fer el traductor i autor dels llibres Japonés en viñetas Marc Bernabé.
Desprès de preguntar a diversos japonesos què dirien si els hi haguessin robat la bicicleta la resposta més compartida és shinjirarenai! (no m'ho puc creure), i com a molt algun va respondre Kuso! (merda)

Els japonesos no solen fer servir insults ni renecs, i els que més sovint s'utilitzen són molt suaus. Per exemple Baka tonto, idiota.
D'aquesta paraula n'hi ha altres de derivades com bakamono bakayaro (imbècil) o bakabakashii (barbaritat), a part de baka ni suru (posar en ridícul, prendre el pèl) o baka o iu (dir tonteries).

Una altra de significat semblant es Aho i també es molt utilitzada. Però s'ha d'anar amb compte depenent de en quina regió s'utilitza perquè a Osaka és parla un dialecte extremadament diferent del japonès de Tokyo. A la capital aho és un insult molt ofensiu i baka és més aviat un "tonto" amigable, però a Osaka és justament al contàri.

Evidentment n'hi ha més però són molt rars i poc utilitzat. A més a més la majoria són derivats uns d'altres com el kuso (merda) que ens dona kusokurae (ves a la merda!), kuzu (escombraries), kusottare (estúpid).

Aquesta pobresa d'insults és conseqüència de la societat japonesa on perdre els estreps i deixar la correcció està extremament mal vist.

The invasion of language: emergence, change and death

Aquest és el títol de l'article de William S-Y. Wang i James ". Minett, on se'ns intenta donar una visió global dels orígens funcionament i futur de les llengües.

Per començar dona una explicació dels inicis en l’estudi del llenguatge i la seva aparició històrica.

Ressalta dos estudis, el primer a descriure l'arbre de llengües indoeuropees, que va ser el lingüista alemany August Schleicher el 1859. Resultat de la descripció i comparació de gramàtiques, fonètica, lèxic i historia de les diferents llengües.
El segon és Hockett en 1960 publicant 13 característiques que existeixen en els llenguatges humans però que només existeixen parcialment en alguns sistemes de comunicació animals. Com l’ús dels símbols per fer referència a una cosa o el desplaçament temporal.

En quant a l’origen del llenguatge modern es creu que va aparèixer al mitjà paleolític i que la diferenciació de la nostra llengua amb els altres mètodes comunicatius animals és el gen FOXP2 que ens va quedar fixat de manera permanent.

També dona l’explicació de les teories del traspàs de característiques lingüístiques entre grups. Però aquesta ha resultat fallida ja que la freqüència de contacte entre grups caçadors recol·lector era escassa. Per això es creu que hi ha la possibilitat que diferents estratègies lingüístiques sorgissin de manera independent en llocs diferents, però que per mitjà de competència i selecció cultural s’anessin modificant.

Sobretot fa èmfasi en aquesta competició entre llengües donant les dades que en 2005 (quan es va escriure l’article) hi havia 6000 llengües parlades i estima que segurament entre un 50 o 90% s’extingiran en el decurs del nostre segle. Fent desaparèixer amb elles la diversitat cultural que va unida a moltes.
Les raons per aquest fenomen les dona en part als factor socio-economics i la importància que es dona al fet de poder compartir una llengua comuna global.

Analitza un exemple que ens toca molt de prop, la situació on en una mateixa regió hi conviuen dos llengües diferents. Els motius que dona perquè un individu esculli una de les dues és per l’estatus, beneficis socio-economics, i/o la quantitat de parlants.

També examinen hipotèticament la quantitat de gramàtiques que pot aprendre l’ésser humà, els resultats demostren que el perill és la mala adquisició lingüística per part dels nens, però que la destrucció de la llengua no és un fet inevitable.

Un últim tema al que dona rellevància és els canvis que pateix una llengua, la majoria són fonètics. L’exemple de canvis d’una arrel semblant que han canviat dona és l’anglès “apple” i l’alemany “apfel”.
En el cas del xinès on Shen va fer un estudi de dos canvis fonètics que va tenir lloc recentment en dos dialectes, el de Shangai i el de Wenzhou. Amb l’estudi de l’impacte d’aquest canvi en diferents franges d’edat va resultar amb que en principi del canvi s’utilitzaran les dues versions (antiga i modificada) augmentant amb la proporció de gent que utilitza la modificada sobretot per contacte fent un efecte “bola de neu”.

Insults i "males paraules"

Normalment els renecs són els grans desconeguts quan aprenem una altra llengua de manera acadèmica. Són la part ofensiva, estan mal vistos i es creu que és vulgar parlar-ne. Però si mai hem d'utilitzar aquella llengua fora d'un àmbit formal és segur que ens els trobarem en algun moment, també formen part del llenguatge i la cultura.
Tant si volem llegir una novel·la o fins hi tot si entréssim a treballar en una empresa estrangera segur que ens hi trobarem tard o d'hora amb aquest vocabulari que la majoria de professors deixen de banda.

Personalment crec que són importants per no acabar fent el ridícul o quedar-nos indiferents quan algú pot haver estat molt ofensiu (o potser el contrari, enfadar-nos molt quan només ha usat un insult "amigable" com babau).
A part d'això també trobo que és interessant quina mena de vocabulari és ofensiu en les diferents llengües i cultures, perquè tot i que n'hi ha moltes que si, no totes segueixen la mateixa lògica que els nostres insults.

En el cas Xinès per exemple que et diguin tortuga és bastant greu o a la tribu Xoxa del sud d'Africa és hlebeshako "les orelles de la teva mare". Altres sense gaire sentit com el schweinehund alemany que vol dir "porc-gos". Curiosament els insults francesos augmenten de gravetat quan se'ls hi afegeix espèce de a davant. És més greu que et diguin que ets una espècie de vaca que una vaca a seques.

També hi han cultures que quasi no tenen renecs en els seus idiomes com el japonès, a la polinèsia o els indis americans. Però deixaré l'exemple per un altre post més endavant per poder estendre-m'hi més.

Evidentment les cultures modernes no són les primeres a menyprear-se entre humans. El doctor J.N. Adams de la universitat de Manchester va estudiar els renecs romans i en va documentar fins a 800. Moltes d'aquests eren eufemismes per referir-se al membre masculí anomenant-lo, "eina", "punyal","espasa" o fins hi tot (suposo que despectivament) "cuc".

Sense comptar les inevitables excepcions la majoria de paraulotes tenen unes qualitats pràcticament universals, brutícia, sexe, incest, qualitats animals, o ofendre allò sagrat .

Referint-me al que he comentat breument abans, sovint trobem més d'un nivell en els insults utilitzats de suaus que poden arribar a ser amigables fins hi tot, a molt greus. Per això s'ha de tenir en compte quin grup és vol utilitzar o s'està utilitzant en contra nostre.

Per endinsar-se més en el tema podria recomenar The anatomy of Swearing de l'autora Ashley Montagu.

Una pantalla per no estar sol

"La tele em fa companyia" és la frase més habitual que respon la gent quan se li pregunta perquè tan bon punt entren a casa engeguen el televisor.

Es podria entendre si fos el cas d'un programa de música o potser fins hi tot de debat, però per això també hi han els programes radiofònics. Si tenim en compte el que explicava Sartori en el seu Homo videns, la força de la televisió són les imatges que ens arriben, el missatge parlat cau en segon terme. I és segueix necessitant aquesta veu parlant, aquests sons, encara que no tinguin rellevància.

Llavors quina és la raó? Penso que potser és la por al silenci. Avui en dia no estem acostumats a seure en algun lloc sense que hi hagin sons, a la majoria de botigues hi ha la radio, a les consultes del fisioterapeuta, als lavabos dels cinemes, molts carrers ja tenen fil musical... I si no ja ens el proporcionem nosaltres mateixos amb l'mp3 o l'ipod, sempre hem de portar música, fins hi tot per anar a comprar el pa a la botiga de la cantonada. Jo mateixa sovint escolto la radio en els trajectes a peu. Però també he d'admetre que gaudeixo quan baixo al casc antic a fer un encarreg, pots escoltar els sons que ens envolten, són més dels que ens imaginem. I tampoc ha de ser avorrit no tenim els nostres propis pensaments? Crec que avui en dia amb prou feines poden quedar persones que caminen distretes en les seves pròpies idees, si no és l'mp3 és el mòbil.
Una altra cosa que ens impossibilita es de parlar amb la persona que coíndicim a l'ascensor, a la botiga... Si portem música estem tancats en el nostre món individual i interacció amb altres persones acaba essent pràcticament nul·la.

I l'extensió d'aquest aïllament és arribar a casa apagar l'mp3 i engegar la televisió, preparar el dinar mentre sent aquests sons que ens diuen que no estem sols, para la taula i per exemple arriba un parent que també ve a dinar. Dinen junts mentre miren una serie, possiblement s'explicaran alguna anècdota però és poc probable que entaulin una conversa seguida que no consisteixi en comentaris del que passa a la pantalla. Acabat l'àpat, si s'ha de marxar s'apagarà, sinó potser el petit de la família s'hi enganxarà per veure els dibuixos animats, o farà feina mentre la pantalla escup imatges constantment. I segurament la mateixa situació es donarà a l'hora de sopar, mentre tothom volta per la casa la pantalla seguirà il·luminada, quan tots junts sopin, potser miraran un programa, o simplement la mantindran perquè hi hagi un so de fons.

Em pregunto, tanta por fa el silenci a taula (si no hi ha una raó negativa)? Saber les anècdotes del dia dels familiars, explicar les pròpies, treure a debat un tema i conèixer les opinions dels propers i defensar les pròpies, tot això és possible sense massa esforç que fomenta la comunicació, un element indispensable en les relacions personals i la vida social.
A més a més és realment positiu ser bombardejats amb milions d'imatges sense donar-hi una lectura critica conscient? No en sóc cap experta, però està demostrat que inconscientment guardem tota aquesta informació que ens entra sense filtre.

Evidentment no estic titllant a ningú d'antisocial o poc sociable pel fet de deixar la televisió engegada. Però trobo que és una reflexió important preguntar-nos el perquè d'aquest comportament, perquè sovint no hi ha resposta amb fonament és "perquè si" res més. Estem dins del que s'anomena la societat de la comunicació amb un munt de maneres de fer arribar un missatge a una altra persona, telefon, mòbil, Internet... i precisament estem perdent el més elemental que és dirigir la paraula al nostre receptor.

ROSETABABEL

Si us ha interessat el tema de l'escriptura japonesa la pàgina web Rosetababel conté uns senzills programes Adobe Flash, ens permeten prendre mini cursos de diferents llenguatges escrits.
Són molt simples però si realment ens interessa és una manera de començar amb allò més bàsic, aprendre'ns els signes.

Com ja he dit una de les opcions que ens dona és el JAPONÈS tan el Hiragana com el Katakana i també hi ha l'opció per aprendre els números.

Altres escriptures orientals que ens mostra són el XINÈS (hànzì) ens recorda que és logogràfic i que el que ensenya són una part dels milers de caràcters que componten aquesta llengua. I el COREÀ, el hangul alfabet amb cada bloc silàbic que conté algunes de les seves 24 lletres.

Però aquest és el primer però no l'únic també tenim ÁRAB(NASJI) L'alfabet àrab i ens recorda que la majoria de vocals curtes no s'escriuen i s'han de deduir segons el context. O el GREC que ens pot ser útil tant amb el grec antic per començar a traduir com amb el modern A més a més del RUS(CIRILICO) ens mostre el cirilorus modern, variant del ciríl·lic que es fa servir a Rússia.

I el SANSCRITO (DEVANAGARI) el sistema d'escriptura que utilitza gran part de l'India per diferents idiomes com el sánscrit, hindi, marathi, kashmiri, sindhi, bihari, bhili, konkaní, bhojpuri, el nepalí de Nepal i fins hi tot pot escriure el romaní.

Com a única escriptura en desús és l'antic MAYA.

Com a curiositats hi han tres altres llenguatges que van ser creats per a diferents finalitats.

Tenim l'AIEN, que segons la pàgina web és utilitzat principalment per professors per avaluar i escriure anotacions davant dels alumnes sense que aquests ho puguin entendre.

A continuació hi ha el TEELINE que permet una escriptura ràpida a mà per la simplificació de les lletres de l'alfabet.

Un que es podria considerar ja clàssic és el CODI MORSE, que ajuda a desxifrar que pot dir una serie de sons curts i llargs. I com ja sabem utilitzat per comunicacions a llarga distància.

Finalment acaba amb un llenguatge no escrit, el DACTILOLOGIC, o més conegut com a llenguatge de signes. Evidentment no ens el pot ensenyar tot però ens l'aproxima una mica amb els signes de les mans que s'utilitzen per de lletrejar paraules.

Tots es poden trobar en castellà i la majoria en Anglès, però també alguns en versió alemanya i/o portuguesa.

Aquí teniu la pàgina web si la voleu visitar:

ROSETABABEL

Escriptura Japonesa -Kanji-

Els Kanji són els caràcters Xinesos que s’utilitzen per escriure l’idioma japonès juntament amb els dos sil·labaris que hem tractat anteriorment. Amb el japonès modern s'utilitzen per escriure noms i variacions dels adjectius o verbs.

La situació era que al segle IV a les illes japoneses ja existia la llengua japonesa però no la escriptura. A través de Corea y viatjants xinesos l’escriptura xinesa va arribar a les illes. Al principi només alguns erudits llegien i escrivien el xinès consegüentment els textos eren només en aquest idioma. Però a partir del segle VI es comencen a notar interferències en aquests escrits que van acabar desembocant amb els sistema Kanbun. Aquest és una manera d’adaptar l’escriptura xinesa a la gramàtica japonesa, reestructurant les frases, canviant l’ordre de les paraules...

A partir d’aquí va evolucionar limitant els caràcters al seu so i no al seu significat utilitzant-los per escriure paraules japoneses. També a partir de simplificació de la cal·ligrafia en cursiva dels caràcters va sorgir el Hiragana.

Però amb aquesta importació també va seguir la pronunciació xinesa donant dos o més pronunciacions diferents a cada Kanji, Onyomi (“a la xinesa”) i Kunyomi.(“a la japonesa”). I aquest és un dels grans problemes dels estudiants de japonès, perquè no hi ha cap norma concreta que reguli quan s’ha d’utilitzar una pronunciació o l’altra. Normalment si va sol en una frase serà kunyomi i si va acompanyat Onyomi, però es diu que només funciona en un 90% dels casos. (es molt però el 10% restant pot portar molts problemes).

Simplificació dels Kanji quan s'escriu a mà.

A més a més haurem de tenir molt en compte el significat ja que una mateixa síl·laba pot tenir diverses opcions i només una serà la correcte per escriure una paraula. Per exemple, el so “sha” es representa amb kanji diferent en les paraules kaisha (empresa), jitensha (bicicleta) o isha (metge).

Per fer-nos una idea existeixen unes 45.000 kanji però desprès de la segona guerra mundial és van regularitzar uns 1945 Jôyô kanji que són d’ús quotidià i s’estipulava que desprès de sortir dels primers anys d’escolarització s’haurien de conèixer uns 880. Tot i això poden utilitzar habitualment uns 3000, però si no estan compresos dins la llista de Jôyô kanji se’ls hi ha d’adjuntar la lectura en furigana, que és la pronunciació en hiragana al costat en més petit.

Un altre fet important a tenir en compte és en nombre de traços indispensables per escriure'ls correctament. Però sobretot per poder-los buscar en el diccionari perquè van ordenats per aquest mètode.

Pàgines Web utils:

KANJI DICCIONARI(en anglès)
DICCIONARIO RUI (en castellà)
-------------------------------------------------
Imatges de:

WIKIPEDIA
ABOUT JAPAN

Transcripció al Japonés

Primer de tot com heu vist, la fonètica japonesa és bastant pobre i qual vulguem transcriure paraules poden arribar a quedar bastant canviades. Aquestes transcripcions és fan de manera fonètica, per això si coneixem les paraules amb la pràctica l'oïda s'acostuma a aquests canvis i no cal pensar-hi tant per arribar a desxifrar de quina paraula original estem parlant.

Exemples d'això ho podem veure amb les mateixes paraules japoneses que s'han importat d'altres llengües. Amb l'Anglès tindríem ordinador que seria konpyûtaa Computer, Autobús Basu de Bus. Forquilla Foku de fork. Però també hi han exemples d'altres idiomes com per exemple el francès, puretaporute de prêt-à-porter.

El problema principal que ens trobem es que no hi ha cap so consonàntic que vagi sol, amb l'excepció de la N. D'aquesta manera sempre que ens sigui possible utilitzarem el símbol que contingui la consonant que necessitem acompanyada de la U. Per què aquesta vocal? doncs perquè tenim la sort que en japonès aquest so es pronuncia molt poc o molt fluix. Així un verb tan habitual com el "ser" l'hauríem de pronunciar més aviat "des" que no "desu" que és com s'escriu.
Però hi ha lletres que no ens permeten l'utilització de la U. Aquests casos són els de la T i la D, llavors farem servir la sil·laba que contingui una O.
Finalment el so L, si no existeix què fem servir? doncs la R. En japonès són equivalents ja que com vaig comentar anteriorment és el so de la R de "pera" o "cara".

D'aquesta manera podem aconseguir com es pronunciaría diferents paraules en l'idioma del sol naixent. Tenir en compte a més a més que depenent de què pot arribar a sonar malament en la nostra pròpia llengua. Perquè per exemple el meu nom seria Rakeru, Sílvia quedaria Siribia, però Olga sonaria Oruga.

Fonètica Japonesa

Desprès de veure els dos sil·labaris bàsics i amb els quals ja es pot escriure en japonès, ara puc dedicar una explicació a la fonètica.

Pels hispanoparlants la pronunciació del Japonès pot ser molt més fàcil ja que la majoria dels sons els podem reproduir sense dificultats. Per a altres sons tenim la comparació amb l'Anglès del que en general la majoria de gent en te unes nocions minimes.

Primer de tot remarcar que en Japonès no existeix el so de la lletra "L" (ja veurem quina equivalència s'ha d'utilitzar en les transcripcións). Això és important perquè molt sovint per imitar a un japonès (o qualsevol oriental) és parla fent servir la "L" quan ni tan sols ho poden pronunciar.

Començem amb les vocals, A, I, U, E, O (en l'ordre japonès) són exactament les mateixes que tenim nosaltres, i és pronuncien igual.

Les consonants en general també sonen igual, tot i que esclar, tenim algunes excepcións:

• R --> la pronunciarem com a "Pera" i no com a "Carro".

• H --> és una H aspirada com a l'anglès "Hospital".

• SH--> També te una aspiració, la pronunciariem com a "Sharon".

• Z --> Tornem a tenir una pronunciació anglèsa, com "Zero".

Finalment us deixo un parell de links a una pàgina web on hi ha la possibilitat d'escoltar arxius audio de cada un dels sons dels sil·labaris (Tot i que són el mateix ens els posen ambdós):

HIRAGANA

KATAKANA



La pàgina web principal:

JAPANESE ABOUT

Escriptura del Japonès - Katakana-

El Katakana te 46 símbols sil·làbics equivalents als del hiragana. Per donar una idea d’una equivalència semblant seria com les nostres majúscules i minúscules que són equivalents però tendeixen a tenir funcions diferents.

Quan ens volem referir als dos sil·labaris (hiragana i katakana) els anomenarem Kana.

I el que tractem avui és el més antic dels dos ja que són la simplificació de caràcters d’origen Xinès que van arribar a les illes japoneses.

La seva invenció s’atribueix al monjo Kukai o Kobo Dashi com se’l va anomenar desprès de la seva mort. Va ser un monjo budista japonès que va viure entre els anys 772 i 834. Gràcies al seu estatus familiar va poder viatjar a Xina per ampliar els seus estudis del budisme, confucianisme i taoisme amb els millors mestres de la capital. Amb els anys va acabar desenvolupant la seva pròpia síntesi de la doctrina budista. Finalment és desprès del seu retorn a Japó que se li acredita invenció del Kana ja que es creu que va escriure l’iroha, uns poemes que contenen tots els caràcters del sil·labari només un cop

Aquests són els caràcters bàsics:

Utilitzarem el Katakana en la transcripció de paraules estrangeres (tenir en compte que 11% de les paraules del japonès modern són estrangeres) i els noms dels animals en textos científics. Una altra funció es en l’escriptura onopatopeies de sons sobretot si son cops explosions (en aquests casos sovint trobarem un "tsu" en hiragana al final que remarca que el so és fort). També s’utilitza per ressaltar una paraula en concret de manera equivalent a les nostres cometes o cursiva.

Ara la taula completa amb els sons compostos:



De la mateixa manera que en l'anterior post us deixo la mateixa web però aquest cop amb l'ordre de traços per escriure els caràcters del Katakana:

ESCRIURE KATAKANA

Les imatges que he utilitzat són de diverses web per aprendre Japonès on-line:

JAPANORAMA

DMS' Nihongo de anata no namae

Escriptura del Japonès - Hiragana-

Un dels punts foscos del japonès és com s'escriu, en general es te una idea molt difosa com es posa en paper l'idioma del país del sol naixent, te un alfabet propi? fa servir els mateixos caràcters que el Xinès?

Doncs podríem dir que te una mica de tot, dos sil·labaris (el hiragana i el katakana) i els kanjis, que són la importació dels caràcters Xinesos. També destacar que hi ha dues maneres d'escriure, tant a l'estil occidental (horitzontalment) o el tradicional (verticalment). I això si, totes les publicacions estan al revés que nosaltres, el que per nosaltres seria la portada per a ells és la contraportada i viceversa. (actualment aquí només ens arriben alguns manga en aquest format de lectura).

Comencem però amb el primer que aprèn qualsevol estudiant de japonès, el HIRAGANA.

És el més usat i per tant el més important de conèixer abans de res. S'utilitza per escriure paraules bàsicament japoneses i la transcripció fonètica dels kanji. Fins hi tot si un autor no recorda de quin kanji ha d'utilitzar simplement ho pot escriure en hiragana. També es fa servir per les partícules i desinències verbals.

Aquest consta de 46 símbols bàsics que són els següents:



Desprès hi afegim dues columnes més de sons compostos que deriven de la primera llista:

A la segona columna hi ha la correspondència de les sil·labes de la primera columna que canvien de so només afegint-hi un parell de ratlles al costat dret superior. D'aquesta manera aconseguim que passin de K a G, S a Z, T a D i de H a B. Tenim també una excepció més que són els sons amb la P que utilitzen els caràcters de la fila de la H afegint-hi un petit cercle en comptes de les dues ratlles.

A la tercera tenim els sons més complexos combinacions dels caràcters de la columna de la I amb els de la Y. Escrivim aquests últims en una mida més reduïda per diferenciar-los.


Per acabar us deixo una web on ens marca l'ordre de traços que hem de seguir per escriure cada un dels caràcters:

ESCRIURE HIRAGANA

Les imatges que he utilitzat són de diverses web per aprendre Japonès on-line:

JAPANORAMA

AHORASHIKA

JAPANESE ABOUT