Primer de tot com heu vist, la fonètica japonesa és bastant pobre i qual vulguem transcriure paraules poden arribar a quedar bastant canviades. Aquestes transcripcions és fan de manera fonètica, per això si coneixem les paraules amb la pràctica l'oïda s'acostuma a aquests canvis i no cal pensar-hi tant per arribar a desxifrar de quina paraula original estem parlant.
Exemples d'això ho podem veure amb les mateixes paraules japoneses que s'han importat d'altres llengües. Amb l'Anglès tindríem ordinador que seria konpyûtaa Computer, Autobús Basu de Bus. Forquilla Foku de fork. Però també hi han exemples d'altres idiomes com per exemple el francès, puretaporute de prêt-à-porter.
El problema principal que ens trobem es que no hi ha cap so consonàntic que vagi sol, amb l'excepció de la N. D'aquesta manera sempre que ens sigui possible utilitzarem el símbol que contingui la consonant que necessitem acompanyada de la U. Per què aquesta vocal? doncs perquè tenim la sort que en japonès aquest so es pronuncia molt poc o molt fluix. Així un verb tan habitual com el "ser" l'hauríem de pronunciar més aviat "des" que no "desu" que és com s'escriu.
Però hi ha lletres que no ens permeten l'utilització de la U. Aquests casos són els de la T i la D, llavors farem servir la sil·laba que contingui una O.
Finalment el so L, si no existeix què fem servir? doncs la R. En japonès són equivalents ja que com vaig comentar anteriorment és el so de la R de "pera" o "cara".
D'aquesta manera podem aconseguir com es pronunciaría diferents paraules en l'idioma del sol naixent. Tenir en compte a més a més que depenent de què pot arribar a sonar malament en la nostra pròpia llengua. Perquè per exemple el meu nom seria Rakeru, Sílvia quedaria Siribia, però Olga sonaria Oruga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada