Els Kanji són els caràcters Xinesos que s’utilitzen per escriure l’idioma japonès juntament amb els dos sil·labaris que hem tractat anteriorment. Amb el japonès modern s'utilitzen per escriure noms i variacions dels adjectius o verbs.
La situació era que al segle IV a les illes japoneses ja existia la llengua japonesa però no la escriptura. A través de Corea y viatjants xinesos l’escriptura xinesa va arribar a les illes. Al principi només alguns erudits llegien i escrivien el xinès consegüentment els textos eren només en aquest idioma. Però a partir del segle VI es comencen a notar interferències en aquests escrits que van acabar desembocant amb els sistema Kanbun. Aquest és una manera d’adaptar l’escriptura xinesa a la gramàtica japonesa, reestructurant les frases, canviant l’ordre de les paraules...
A partir d’aquí va evolucionar limitant els caràcters al seu so i no al seu significat utilitzant-los per escriure paraules japoneses. També a partir de simplificació de la cal·ligrafia en cursiva dels caràcters va sorgir el Hiragana.
Però amb aquesta importació també va seguir la pronunciació xinesa donant dos o més pronunciacions diferents a cada Kanji, Onyomi (“a la xinesa”) i Kunyomi.(“a la japonesa”). I aquest és un dels grans problemes dels estudiants de japonès, perquè no hi ha cap norma concreta que reguli quan s’ha d’utilitzar una pronunciació o l’altra. Normalment si va sol en una frase serà kunyomi i si va acompanyat Onyomi, però es diu que només funciona en un 90% dels casos. (es molt però el 10% restant pot portar molts problemes).
Simplificació dels Kanji quan s'escriu a mà.
A més a més haurem de tenir molt en compte el significat ja que una mateixa síl·laba pot tenir diverses opcions i només una serà la correcte per escriure una paraula. Per exemple, el so “sha” es representa amb kanji diferent en les paraules kaisha (empresa), jitensha (bicicleta) o isha (metge).
Per fer-nos una idea existeixen unes 45.000 kanji però desprès de la segona guerra mundial és van regularitzar uns 1945 Jôyô kanji que són d’ús quotidià i s’estipulava que desprès de sortir dels primers anys d’escolarització s’haurien de conèixer uns 880. Tot i això poden utilitzar habitualment uns 3000, però si no estan compresos dins la llista de Jôyô kanji se’ls hi ha d’adjuntar la lectura en furigana, que és la pronunciació en hiragana al costat en més petit.
Pàgines Web utils:
KANJI DICCIONARI(en anglès)
DICCIONARIO RUI (en castellà)
-------------------------------------------------
Imatges de:
WIKIPEDIA
ABOUT JAPAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada