Aquest és el títol de l'article de William S-Y. Wang i James ". Minett, on se'ns intenta donar una visió global dels orígens funcionament i futur de les llengües.
Per començar dona una explicació dels inicis en l’estudi del llenguatge i la seva aparició històrica.
Ressalta dos estudis, el primer a descriure l'arbre de llengües indoeuropees, que va ser el lingüista alemany August Schleicher el 1859. Resultat de la descripció i comparació de gramàtiques, fonètica, lèxic i historia de les diferents llengües.
El segon és Hockett en 1960 publicant 13 característiques que existeixen en els llenguatges humans però que només existeixen parcialment en alguns sistemes de comunicació animals. Com l’ús dels símbols per fer referència a una cosa o el desplaçament temporal.
En quant a l’origen del llenguatge modern es creu que va aparèixer al mitjà paleolític i que la diferenciació de la nostra llengua amb els altres mètodes comunicatius animals és el gen FOXP2 que ens va quedar fixat de manera permanent.
També dona l’explicació de les teories del traspàs de característiques lingüístiques entre grups. Però aquesta ha resultat fallida ja que la freqüència de contacte entre grups caçadors recol·lector era escassa. Per això es creu que hi ha la possibilitat que diferents estratègies lingüístiques sorgissin de manera independent en llocs diferents, però que per mitjà de competència i selecció cultural s’anessin modificant.
Sobretot fa èmfasi en aquesta competició entre llengües donant les dades que en 2005 (quan es va escriure l’article) hi havia 6000 llengües parlades i estima que segurament entre un 50 o 90% s’extingiran en el decurs del nostre segle. Fent desaparèixer amb elles la diversitat cultural que va unida a moltes.
Les raons per aquest fenomen les dona en part als factor socio-economics i la importància que es dona al fet de poder compartir una llengua comuna global.
Analitza un exemple que ens toca molt de prop, la situació on en una mateixa regió hi conviuen dos llengües diferents. Els motius que dona perquè un individu esculli una de les dues és per l’estatus, beneficis socio-economics, i/o la quantitat de parlants.
També examinen hipotèticament la quantitat de gramàtiques que pot aprendre l’ésser humà, els resultats demostren que el perill és la mala adquisició lingüística per part dels nens, però que la destrucció de la llengua no és un fet inevitable.
Un últim tema al que dona rellevància és els canvis que pateix una llengua, la majoria són fonètics. L’exemple de canvis d’una arrel semblant que han canviat dona és l’anglès “apple” i l’alemany “apfel”.
En el cas del xinès on Shen va fer un estudi de dos canvis fonètics que va tenir lloc recentment en dos dialectes, el de Shangai i el de Wenzhou. Amb l’estudi de l’impacte d’aquest canvi en diferents franges d’edat va resultar amb que en principi del canvi s’utilitzaran les dues versions (antiga i modificada) augmentant amb la proporció de gent que utilitza la modificada sobretot per contacte fent un efecte “bola de neu”.
Per començar dona una explicació dels inicis en l’estudi del llenguatge i la seva aparició històrica.
Ressalta dos estudis, el primer a descriure l'arbre de llengües indoeuropees, que va ser el lingüista alemany August Schleicher el 1859. Resultat de la descripció i comparació de gramàtiques, fonètica, lèxic i historia de les diferents llengües.
El segon és Hockett en 1960 publicant 13 característiques que existeixen en els llenguatges humans però que només existeixen parcialment en alguns sistemes de comunicació animals. Com l’ús dels símbols per fer referència a una cosa o el desplaçament temporal.
En quant a l’origen del llenguatge modern es creu que va aparèixer al mitjà paleolític i que la diferenciació de la nostra llengua amb els altres mètodes comunicatius animals és el gen FOXP2 que ens va quedar fixat de manera permanent.
També dona l’explicació de les teories del traspàs de característiques lingüístiques entre grups. Però aquesta ha resultat fallida ja que la freqüència de contacte entre grups caçadors recol·lector era escassa. Per això es creu que hi ha la possibilitat que diferents estratègies lingüístiques sorgissin de manera independent en llocs diferents, però que per mitjà de competència i selecció cultural s’anessin modificant.
Sobretot fa èmfasi en aquesta competició entre llengües donant les dades que en 2005 (quan es va escriure l’article) hi havia 6000 llengües parlades i estima que segurament entre un 50 o 90% s’extingiran en el decurs del nostre segle. Fent desaparèixer amb elles la diversitat cultural que va unida a moltes.
Les raons per aquest fenomen les dona en part als factor socio-economics i la importància que es dona al fet de poder compartir una llengua comuna global.
Analitza un exemple que ens toca molt de prop, la situació on en una mateixa regió hi conviuen dos llengües diferents. Els motius que dona perquè un individu esculli una de les dues és per l’estatus, beneficis socio-economics, i/o la quantitat de parlants.
També examinen hipotèticament la quantitat de gramàtiques que pot aprendre l’ésser humà, els resultats demostren que el perill és la mala adquisició lingüística per part dels nens, però que la destrucció de la llengua no és un fet inevitable.
Un últim tema al que dona rellevància és els canvis que pateix una llengua, la majoria són fonètics. L’exemple de canvis d’una arrel semblant que han canviat dona és l’anglès “apple” i l’alemany “apfel”.
En el cas del xinès on Shen va fer un estudi de dos canvis fonètics que va tenir lloc recentment en dos dialectes, el de Shangai i el de Wenzhou. Amb l’estudi de l’impacte d’aquest canvi en diferents franges d’edat va resultar amb que en principi del canvi s’utilitzaran les dues versions (antiga i modificada) augmentant amb la proporció de gent que utilitza la modificada sobretot per contacte fent un efecte “bola de neu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada