Podem canviar la manera de viure?

Dialectes a la Gran Bretanya

Els lingüistes estan d'acord que no hi ha cap zona de parla anglesa que contingui tants dialectes com la Gran Bretanya.
Es creu que hi ha uns tretze dialectes marcats, però hi han autors que en compten quaranta-dos, nou a Escòcia, tres a Irlanda i trenta a Anglaterra i Gales. Per fer-nos una idea, només a les sis regions del nord d'Anglaterra s'han arribat a identificar disset maneres de pronunciar la paraula casa.

En el treball de "The linguistic Atlas of England" es van descobrir unes anomalies ben curioses. Als pobles de Berkshire de Kintbury, Boxford i Cold Ash estan separats per vuit milles però cada una fa referència a la jaqueta que ens posem a sobre de tota la roba d'una manera diferent a Kintbury greatcoat, a Boxford topcoat i a Cold Ash overcoat.

També és interessant la manera de fer referència al número 21 "twenty-one" o "one-and-twenty", aquestes dues versions es van alternant per tota l'illa. A Londres la gent diu "twenty-one" però a quaranta milles més al nord diran "one-and-twenty", a quaranta milles d'aquest punt tornen a dir "twenty-one" i així sucessivament.
Però la cosa es complica quan a Boston (Lincolnshire) fan servir "twenty-one" quan es fa referència a l'edat, però quan es fa referència a un nombre d'objectes utilitzen "one-and-twenty" i just a vint milles, a Louth utilitzen justament el contrari.

THE SPEECH ACCENT ARCHIVE

Fa un temps en un fòrum on l'anglès és l'idioma vehicular per gent d'arreu del món un usuari va tenir la idea de que els usuaris que volguessin és gravessin parlant un mateix text per poder sentir quines diferents veus i pronunciacions tenen la gent de llocs tant diferents com és la gran Bretanya, Itàlia, Israel, Alemanya, Austràlia, Portugal, Argentina o diferents estats americans.

Ja que qui ho va proposar està graduant-se en lingüística va proposar un paràgraf extret d'una web que precisament és dedica a això, estudiar els accents diferents de gent d'arreu del món.

El paràgraf escollit conté la majoria de consonants vocals de l'americà estàndard.

Please call Stella. Ask her to bring these things with her from the store: Six spoons of fresh snow peas, five thick slabs of blue cheese, and maybe a snack for her brother Bob. We also need a small plastic snake and a big toy frog for the kids. She can scoop these things into three red bags, and we will go meet her Wednesday at the train station.

Si es vol participar en el projecte es demana que la gravació sigui de qualitat i fan un seguit de preguntes. Com on es va néixer, quin és l'idioma nadiu i quins altres idiomes es coneix, edat, edat que es va començar a aprendre l'anglès i si va ser de manera acadèmica o natural i finalment si s'ha viscut en algun país angloparlant.

L'arxiu de totes les gravacions és molt complet. La llista està organitzada per llengües on parlants d'aquestes s'han gravat parlant en anglès. Es realment extensa i se'ns facilita una taula fonètica dels sons més comuns de cada llengua. Podem recercar per parlants o per regions en un atles.
Si volem més informació d'aquest tema hi ha una llista de bibliografia, pàgines web i fonètica en l'apartat recources.

la pàgina web del projecte:

THE SPEECH ACCENT ARCHIVE

Onomatopeies

La traducció literal d'onomatopeia del grec vol dir "creació de noms" el fem servir per imitar sons per escrit. Moltes onomatopeies canvien a les diferents llengües perquè han d'adaptar el so a la seva escriptura i fonètica particular. També es pot donar el cas que l'espècie d'animal tingui alguna diferència i soni diferent en aquella zona geogràfica.

Un exemple rellevant seria el de l'idioma japonès ja que és una de les llengües amb més onomatopeies. Moltes es fan servir en el vocabulari cotidia i tenen una gran diversitat pels diferents matisos de cada so i/o acció.

Zazah: El soroll del mar

Spanh: So provocat per un cop sec i ràpid.

Bocchan: Aquest és bastant curiós, és el soroll d’un objecte pesant o una persona cau a l’aigua

Gon: Soroll d’un impacte sobre una superfície rigida. També s’utilitza per soroll de campanes. També podria ser la variant “ gohhn” que pot ser també un cop al cap.

Dokan, soroll d’una explosió

Zuruzuruzuru, So de quan arrosseguem un objecte o una persona

DokiDoki, representa els batecs del cor.

Boki Boki per expressar el soroll de quan petem els dits

En anglès també s'utilitzen onomatopeies per fer referencia a accions, per exemple: Blink, Bang, Slam...

Però les millors onomatopeies per comparar les diferències són els sons d'animals i ens trobem exemples semblants com és el cas de l'ovella o alguns curiosos per exemple el gall.

Què fa un GOS?

Català: bup, bup
Anglès: woof, woof
Castellà: guau guau
Francès: uaf, uaf
Japonès: wan wan (o wai wai si es petit)

GAT:

Català/Castellà: miau
Anglès: meow
Japonès: nyaa

GALL:

Català/Castellà: kikiriki
Anglès: cock-a-doodle-doo
Japonès: kokekokkoo

GRANOTA:

Català/Castellà: croak croak
Anglès: ribbit ribbit.

OVELLA:

Català/Castellà: bee bee
Anglès: baa baa
Japonès: mee mee

Amabilitat amb el contestador

La companyia Voxsciencies ofereix un nou servei als britànics, passar els missatges de veu a missatges de text que s'envien al telefon mòbil o al correu electrònic. Comença a ser un servei bastant utilitzat pels anglesos per alguns avantatges sobre el simple missatge de veu, com el fet de poder-ho llegir sense molestar amb el soroll, que es quedi marcat el número del emissor o que permet seleccionar quin missatge es vol mirar primer en comptes d'haver-los d'escoltar tots per arribar a l'important.

S'han fet estudis de els paraules que es transcriuen i curiosament en les 10.000 paraules de tot el mes només 1 era una paraulota. Es curiós ja que els anglesos també tenen fama de poder arribar a ser bastant mal parlats. També s'ha remarcar aquesta afirmació amb la quantitat de termes ofensius que conté l'idioma i que ja he tractat anteriorment.

Pel que sembla el fet de parlar amb una màquina contestadora fa que molta gent es refreni. Potser és pel fet de deixar un missatge i no estar parlant amb la persona afectada o el fet de renegar just desprès d'haver sentit un missatge contestador molt correcte condiciona el que es dirà.

Però pel que sembla alhora de deixar un missatge oral els britànics mantenen tota una correcció de "Sir".

Links: Article original (The Times)
Voxsciences

Desxifrar el Vocabulàri de la Xarxa

Internet ens ha proporcionat expressions noves sovint diferents d'un idioma a l'altre. No totes han de ser d'estats d'ànim o de expressions nascudes a la xarxa com XD, a vegades són expressions sovint quotidianes reduïdes a tres lletres com OMG.

I si a més a més ens endinsem en zones d'escriptura informal de la xarxa que no són en el nostre idioma nadiu aquestes abreviacions ens poden fer perdre el cap.

Tot i que la majoria d'aquest nou vocabulari s'utilitza en context informal ara ja ens trobem reduccions comunes utilitzades també en articles de diari, com és el cas de MtF i FtM o Chav.

LOL: "Laughing out loud" o "lots of laugh" donant l'emoció de divertiment.

OMG: "Oh my God" per a moments de sorpresa.

NOOB: Principiant.

FTW: "For the Win" expressa que aquella idea o situació és realment de qualitat.

FtM: "Female to male" Referent a un home transexual.
MtF: "Male to female" Referent a una dona transexual.

Però això només són uns quants exemples. Ens podem trobar amb incomptables abreviacions o expressions informals o d'argot propi de diferents zones que ens deixaran en dubte perquè no surten al diccionari.

FLESH FORKS: "Menjar amb les mans". Tot i que es podria deduir també ens pot desconcertar.

Tot i que aquesta ja s'està començant a integrar als diccionaris anglesos des del 2005, la paraula Chav també en podria ser un exemple.

CHAV: paraula pejorativa per designar l'esteriotip d'un adolescent blanc, d'actitud agressiva de classe mitjana que porta roba d'esport de marca.

En aquests casos podem recórrer al URBAN DICCIONARI una pagina web que està constantment actualitzada amb definicions de gent d'arreu. També conte una gran quantitat d'exemples que sovint estan il·lustrats amb imatges i fotografies. No només es dedica a paraules i expressions que no son al diccionari sinó també les habituals sovint afegint-hi altres connotacións que pot tenir la paraula .

"Swearing"

L'anglès és l'idioma on he vist més insults o combinacions de paraulotes. Una varietat extensa i a més a més utilitzada. Perquè comparant amb el català o castellà la quantitat d'insults utilitzats és insignificant.

Fins hi tot tenen una llarga llista en les expressions més suaus que s'utilitzen en contextos on s'ha de mantenir tancada la mala llengua, com pot ser amb una avia, tia o un nen petit. On nosaltres diríem ostres, ells tenen: darn, durn, drat, gosh, golly, goodness gracious, gee, whiz, jeepers, shucks.....

Curiosament una de les maneres més comunes d'enviar a pastar fang és desitjar l'acte sexual per a la persona "get fucked" "fuck you" "fuck off".
Precisament Fuck paraula és l'estrella dels insults i renecs anglosaxons, utilitzada en moments de furia, frustració "fucking hell", quan falla una cosa o ja no te remei "it's fucked up", fins hi tot per emfatitzar una qualitat "you're a fucking genius". També ens la podem trobar per emfatitzar sorpresa "what the fuck is that!", molestar o provocar "fuck around", estar perdut "I'm fucked" combinable amb una quantitat enorme d'expressions.

Es te constància que durant la segona guerra mundial és quan es va començar a utilitzar més. Fins hi tot donant termes militars que ara són coneguts per la majoria de gent com snafur "situation normal - all fucked up" (situació normal, tot fotut), fubar "fucked up beyond all recognition" o un altre de semblant fubb "fucke up beyond belief".

Una paraula curiosa és Cock que fa molt temps que és l'argot de penis, però també havia estat un eufemisme per referir-se a Déu. Fins hi tot en el Hamlet original el podem trobar referint-se a la divinitat.

The invasion of language: emergence, change and death

Aquest és el títol de l'article de William S-Y. Wang i James ". Minett, on se'ns intenta donar una visió global dels orígens funcionament i futur de les llengües.

Per començar dona una explicació dels inicis en l’estudi del llenguatge i la seva aparició històrica.

Ressalta dos estudis, el primer a descriure l'arbre de llengües indoeuropees, que va ser el lingüista alemany August Schleicher el 1859. Resultat de la descripció i comparació de gramàtiques, fonètica, lèxic i historia de les diferents llengües.
El segon és Hockett en 1960 publicant 13 característiques que existeixen en els llenguatges humans però que només existeixen parcialment en alguns sistemes de comunicació animals. Com l’ús dels símbols per fer referència a una cosa o el desplaçament temporal.

En quant a l’origen del llenguatge modern es creu que va aparèixer al mitjà paleolític i que la diferenciació de la nostra llengua amb els altres mètodes comunicatius animals és el gen FOXP2 que ens va quedar fixat de manera permanent.

També dona l’explicació de les teories del traspàs de característiques lingüístiques entre grups. Però aquesta ha resultat fallida ja que la freqüència de contacte entre grups caçadors recol·lector era escassa. Per això es creu que hi ha la possibilitat que diferents estratègies lingüístiques sorgissin de manera independent en llocs diferents, però que per mitjà de competència i selecció cultural s’anessin modificant.

Sobretot fa èmfasi en aquesta competició entre llengües donant les dades que en 2005 (quan es va escriure l’article) hi havia 6000 llengües parlades i estima que segurament entre un 50 o 90% s’extingiran en el decurs del nostre segle. Fent desaparèixer amb elles la diversitat cultural que va unida a moltes.
Les raons per aquest fenomen les dona en part als factor socio-economics i la importància que es dona al fet de poder compartir una llengua comuna global.

Analitza un exemple que ens toca molt de prop, la situació on en una mateixa regió hi conviuen dos llengües diferents. Els motius que dona perquè un individu esculli una de les dues és per l’estatus, beneficis socio-economics, i/o la quantitat de parlants.

També examinen hipotèticament la quantitat de gramàtiques que pot aprendre l’ésser humà, els resultats demostren que el perill és la mala adquisició lingüística per part dels nens, però que la destrucció de la llengua no és un fet inevitable.

Un últim tema al que dona rellevància és els canvis que pateix una llengua, la majoria són fonètics. L’exemple de canvis d’una arrel semblant que han canviat dona és l’anglès “apple” i l’alemany “apfel”.
En el cas del xinès on Shen va fer un estudi de dos canvis fonètics que va tenir lloc recentment en dos dialectes, el de Shangai i el de Wenzhou. Amb l’estudi de l’impacte d’aquest canvi en diferents franges d’edat va resultar amb que en principi del canvi s’utilitzaran les dues versions (antiga i modificada) augmentant amb la proporció de gent que utilitza la modificada sobretot per contacte fent un efecte “bola de neu”.

Transcripció al Japonés

Primer de tot com heu vist, la fonètica japonesa és bastant pobre i qual vulguem transcriure paraules poden arribar a quedar bastant canviades. Aquestes transcripcions és fan de manera fonètica, per això si coneixem les paraules amb la pràctica l'oïda s'acostuma a aquests canvis i no cal pensar-hi tant per arribar a desxifrar de quina paraula original estem parlant.

Exemples d'això ho podem veure amb les mateixes paraules japoneses que s'han importat d'altres llengües. Amb l'Anglès tindríem ordinador que seria konpyûtaa Computer, Autobús Basu de Bus. Forquilla Foku de fork. Però també hi han exemples d'altres idiomes com per exemple el francès, puretaporute de prêt-à-porter.

El problema principal que ens trobem es que no hi ha cap so consonàntic que vagi sol, amb l'excepció de la N. D'aquesta manera sempre que ens sigui possible utilitzarem el símbol que contingui la consonant que necessitem acompanyada de la U. Per què aquesta vocal? doncs perquè tenim la sort que en japonès aquest so es pronuncia molt poc o molt fluix. Així un verb tan habitual com el "ser" l'hauríem de pronunciar més aviat "des" que no "desu" que és com s'escriu.
Però hi ha lletres que no ens permeten l'utilització de la U. Aquests casos són els de la T i la D, llavors farem servir la sil·laba que contingui una O.
Finalment el so L, si no existeix què fem servir? doncs la R. En japonès són equivalents ja que com vaig comentar anteriorment és el so de la R de "pera" o "cara".

D'aquesta manera podem aconseguir com es pronunciaría diferents paraules en l'idioma del sol naixent. Tenir en compte a més a més que depenent de què pot arribar a sonar malament en la nostra pròpia llengua. Perquè per exemple el meu nom seria Rakeru, Sílvia quedaria Siribia, però Olga sonaria Oruga.

Comunicació quan viatgem

Conèixer diferents llengües sempre és important, enriquidor i pràctic si sortim del país, parlar la llengua del lloc que visitem també ens arregla la vida. Però si volem voltar món és molt difícil (per no dir impossible) dominar totes les llengües del països pels que passarem. Tot i així ens podem arribar a fer entendre a vegades de manera més fàcil del que creiem.

Navegant per diferents pàgines de viatgers que han estat a diferents països he trobat una serie de consells que donen a partir de la pròpia experiència. Abans de res, haig de remarcar que la majoria parlen anglès i avui en dia és un dels idiomes amb el que més possibilitats és te a l'hora de comunicar-nos amb gent d'arreu.

• APRENDRE ALGUNES PARAULES DE L'IDIOMA. Com a mínim el bàsic "sisplau", "gràcies", "hola", "adéu","no","si". També pot ser molt útil "quan costa?", "no entenc" o "lavabo". Amb només aquest poc ja sabrem entendre i expressar amabilitat. I la gent en general agraeix l'esforç que s'hi posa tot i que no coneguem l'idioma. A més a més nosaltres mateixos ens sentirem més còmodes podent transmetre el nostre agraïment si algú ens ajuda en algun moment del viatge.

• PORTAR UN PETIT DICCIONARI. Tot i conèixer allò bàsic sempre podem tenir la necessitat de saber com es diu una paraula. Pot ser un diccionari de butxaca, o un bloc que ens hagem preparat prèviament, o potser fins hi tot un llibret d'aquests"aprendre en 10 dies". A vegades fins hi tot és pot permetre començar una conversa amb algú que no coneixem.
  

• ESCOLTAR L'IDIOMA. Podem trobar fàcilment CD per aprendre la llengua, o escoltar alguna serie de televisió, etc. Però el fet de familiaritzar-nos en el so d'aquests idioma ens pot ajudar a identificar les paraules clau que ens seran necessàries. Perquè una cosa és tenir-ho escrit, una altra de molt diferent es entendre-ho i pronunciar-ho.
  

• GESTICULAR. Moltes gesticulacions són bastant internacionals i ens podem fer entendre ràpidament per les coses de primera necessitat, com una habitació, menjar o transport. Aquí també ens podem ajudar d'un petit bloc amb dibuixos simples que facin referència a llocs o objectes que podem necessitar. KWIKPOINT edita uns llibrets especialment per aquesta funció.

• Si parla anglès però no n'és nadiu PARLAR A POC A POC I UTILITZANT PARAULES SIMPLES. Pot semblar lògic però el que molta gent fa és simplement parlar més alt, quan l'important és vocalitzar perquè l'altra persona pugui entendre el missatge que intentem transmetre.

Estic segura que hi ha molts altres consells que són útils a l'hora de fer-nos entendre quan no parlem un idioma comú, però he volgut sintetitzar els bàsics que és repeteixen més.

Un parell de webs on expliquen la pròpia experiència de viatjar i es donen diversos consells:

"Where the hell is Matt": web del que a la xarxa és conegut com "aquell que fa un ball divertit a diferents llocs del món". Va començar amb un vídeo d'ell ballant durant un viatge que va fer i a partir d'aquí va aconseguir crear-ne dos més gràcies a la subvenció d'una companyia de xiclets.

"Wanderlust and lipstick": Recull d'experiències d'una amant dels viatges en solitari, s'hi acumulen experiències i consells de tota mena, sobretot encarats a dones, però tots ens en podem beneficiar.

Vigilem a l'hora de barrejar llengües

Potser algun cop heu sentit el típic "ai si caus!" i algú pregunta "on són les vaques?". Per entendre aquest acudit (si es que se'n pot dir) tan dolent és entendre la primera frase a l'anglesa perquè és pronuncia igual que el "I see cows" (veig vaques). O el francès "je ne comprends pas" amb "jo no compro pa".

Aquests són alguns exemples inofensius de paraules o frases que amb la mateixa pronunciació ens donen paraules i conceptes diferents en dos idiomes diferents.
Però el que avui vull exposar són aquelles paraules que val més que no se'ns escapin en un context d'una llengua on vulguin dir una altra cosa.
Bàsicament són paraules que també són insults o de connotacions sexuals, però és precisament amb aquestes que hem d'anar amb compte perquè són les que més males estones i/o moments de vergonya ens poden fer passar.

Seguiré utilitzant per comparar amb el català i el castellà, l'Anglès i el Japonès perquè són dels que tinc més exemples.

Comencem per què no hem de dir en un context Japonès.

CHIN- CHIN / CHINKO: Una expressió tan utilitzada en sopars i festes (potser a Catalunya ja no tant) com és "Chin, Chin" per fer un brindis. Per a un japonès s'assembla massa a la paraula "chinko" que vol dir penis. Cito de memòria l'exemple que vaig llegir d'un espanyol que es va casar amb una japonesa i va anar a conèixer els pares de la seva dona. A taula per celebrar en comptes de dir el típic "Kampai" va decidir utilitzar la seva expressió natal. La primera impressió que va donar als seus sogres no va ser massa bona.



CHIKEN / CHIKAN: Si parlem de pollastre en anglès, "Chiken" a Japó hauríem de remarcar la "E". Perquè sinó pot sonar semblant a "Chikan" que és pervertit en japonès. I depenent d'on estiguem ens pot portar molts problemes. Sobretot si, per exemple estem en el metro/tren tenint en compte els casos de pervertits que utilitzen el fet de que els vagons van molt plens i la gent molt junta per aprofitar-se de les noies joves (o nois).

Quines paraules hem de vigilar amb l'anglès:

ESCRIU / SCREW: Una traducció aproximada de Screw seria "fotre un clau" o "tirar-se". Dient la paraula sola potser no sembla tan igual, però si diem uns quants cops seguits "escriu" si que sona igual.



FUNNY / FANNY: La paraula Fanny seria l'equivalent al nostre "cony", és informal però no ha de ser ofensiu. /ˈfʌni/ de divertit, no s'ha de pronunciar la "U" com ho fem nosaltres sinó un so "A" tancat, però en l'intent de llegir-ho correctament a vegades es pronuncia amb la nostra fonètica donant una "A" oberta.

COOK/ COCK: Amb Cock hi tenim dos significats, gall o penis. Aquest error passa sovint per l'equivocació d'aplicar la nostra fonètica i pronunciar la O a la catalana, en comptes de a l'anglesa.

Espero que sigui útil, perquè en un context informal en un bar una equivocació d'aquestes pot ser molt divertida, però si estem en una entrevista de feina o en una conversa important podem acabar-nos sentint molt malament quan ens n'adonem de què hem dit realment.

La barba, la cervesa, l'ocell i l'ós

Seguint el mateix tema de l'anterior post, aquest cop tractaré breument les diferències entre Beard (barba), Beer (cervesa), Bird (ocell) i Bear (ós).

Igual que els exemples anteriors, no remarcar les diferències pot portar a confusions i frases divertides, com la que em va dir un noi que estava intentant inventar-se una història, deia una cosa així:

• "I was walking in the woods and sudently I saw a big Beer, I was so frightend I ran away" Estava caminant pel bosc quan de sobte vaig veure un/a gross/a Cervesa, em vaig espantar tant que vaig sortir corrents.

En aquests exemples si ens hi fixem bé les diferències fonètiques són més marcades, /bɪəd/Beard /bɪə(ɹ)/ Beer /bɜː(r)d/ Bird /bɛə/ Bear. Tenim problemes per la vocal E que es pronuncia diferent, però que també /ə/ és el so més comú a la llengua anglesa i potser per això tendeix a confondre la gent.

Però al cap i a la fi això és com tot, molta pràctica d'oient i estar atent. Perquè aquestes subtils diferencies ens les podem trobar en nombrosos casos més.

Per què sense tenir en compte el context seria fàcil notar la diferencia entre frases com I love you i Isle of view o gray day i Grade A.??


Evidentment tot el que he explicat s'aplica a un anglès estàndard i pot no servir de res per entendre el nostre interlocutor si es dona el cas que tingui un accent molt marcat (Ex: Gales, Australia, Nord d'anglaterra...) i ens pronuncií tot de maneres completament diferents.

Ship, Sheep, Chip, Cheap

Proveu de llegir en veu alta les següents paraules angleses SHIP, SHEEP, CHIP, CHEAP. Com ho pronunciaríeu? Hi ha una clara diferència entre les paraules? Si estiguéssiu parlant sabríeu distingir-les unes de les altres?


En cada llengua tenim unes quantes paraules que fan tornar boigs als qui volen aprendre aquell idioma. Paraules que s'escriuen pràcticament igual o sonen semblant però volen dir coses diferents. En català tindríem, os, ós; dona dóna; més, mes...

Els problemes bàsicament ens els trobem en l'expressió oral perquè no sempre és fàcil encertar aquests petits matisos que fan tanta diferència. Per sort, molts cops ja ens entendran pel context, però podem arribar a fer frases tan divertides com absurdes que probablement desconcertaran el nostre interlocutor.

A tall d'exemple utilitzo la llengua anglesa perquè és de la que en tinc més anècdotes i perquè la gran majoria de gent la coneix i es pot trobar amb algun d'aquests exemples.

Un dels casos més típics i també més utilitzat és el de Ship (vaixell), Sheep (ovella), chip (patata fregida) i Cheap (barat). Tot i que les últimes amb el so /tʃ/ és nota més la diferència, he sentit a molta gent equivocar-s'hi.

Alguns exemples serien:

• I've eaten a paquet of ships "m'he menjat una bossa de vaixells"
• In the port I visited this summer you could rent a sheep to sail "En el port que vaig visitar aquest estiu hi podies llogar una ovella per anar a navegar"

Aquí el context ajuda i segurament un anglès ja sabria què voleu dir realment, però es podria fer un fart de riure.

Si ens mirem la transcripció fonètica /ʃɪp/ Ship /ʃiːp/ Sheep /tʃɪp/ chip, /tʃiːp/ cheap podem veure que efectivament la diferència és molt subtil i sobretot en les dos primeres. En el cas de Ship i Sheep, una recomanació seria allargar la vocal per Sheep "xiiiip". També aplicable amb Cheap, però remarcant el so /tʃ/.

En els pròxim post posaré un altre exemple semblant, el de Beer, Beard, Bird, Bear. Desprès de provar de pronunciar-ho, ho trobeu més fàcil que el vaixell, l'ovella , la patata fregida i barat? o més difícil?

(He utilitzat les transcripcions fonètiques que proporciona el Wiktionary)