Amabilitat amb el contestador

La companyia Voxsciencies ofereix un nou servei als britànics, passar els missatges de veu a missatges de text que s'envien al telefon mòbil o al correu electrònic. Comença a ser un servei bastant utilitzat pels anglesos per alguns avantatges sobre el simple missatge de veu, com el fet de poder-ho llegir sense molestar amb el soroll, que es quedi marcat el número del emissor o que permet seleccionar quin missatge es vol mirar primer en comptes d'haver-los d'escoltar tots per arribar a l'important.

S'han fet estudis de els paraules que es transcriuen i curiosament en les 10.000 paraules de tot el mes només 1 era una paraulota. Es curiós ja que els anglesos també tenen fama de poder arribar a ser bastant mal parlats. També s'ha remarcar aquesta afirmació amb la quantitat de termes ofensius que conté l'idioma i que ja he tractat anteriorment.

Pel que sembla el fet de parlar amb una màquina contestadora fa que molta gent es refreni. Potser és pel fet de deixar un missatge i no estar parlant amb la persona afectada o el fet de renegar just desprès d'haver sentit un missatge contestador molt correcte condiciona el que es dirà.

Però pel que sembla alhora de deixar un missatge oral els britànics mantenen tota una correcció de "Sir".

Links: Article original (The Times)
Voxsciences

"Swearing"

L'anglès és l'idioma on he vist més insults o combinacions de paraulotes. Una varietat extensa i a més a més utilitzada. Perquè comparant amb el català o castellà la quantitat d'insults utilitzats és insignificant.

Fins hi tot tenen una llarga llista en les expressions més suaus que s'utilitzen en contextos on s'ha de mantenir tancada la mala llengua, com pot ser amb una avia, tia o un nen petit. On nosaltres diríem ostres, ells tenen: darn, durn, drat, gosh, golly, goodness gracious, gee, whiz, jeepers, shucks.....

Curiosament una de les maneres més comunes d'enviar a pastar fang és desitjar l'acte sexual per a la persona "get fucked" "fuck you" "fuck off".
Precisament Fuck paraula és l'estrella dels insults i renecs anglosaxons, utilitzada en moments de furia, frustració "fucking hell", quan falla una cosa o ja no te remei "it's fucked up", fins hi tot per emfatitzar una qualitat "you're a fucking genius". També ens la podem trobar per emfatitzar sorpresa "what the fuck is that!", molestar o provocar "fuck around", estar perdut "I'm fucked" combinable amb una quantitat enorme d'expressions.

Es te constància que durant la segona guerra mundial és quan es va començar a utilitzar més. Fins hi tot donant termes militars que ara són coneguts per la majoria de gent com snafur "situation normal - all fucked up" (situació normal, tot fotut), fubar "fucked up beyond all recognition" o un altre de semblant fubb "fucke up beyond belief".

Una paraula curiosa és Cock que fa molt temps que és l'argot de penis, però també havia estat un eufemisme per referir-se a Déu. Fins hi tot en el Hamlet original el podem trobar referint-se a la divinitat.

Renegar a la Nipona

Què diria un català si sortís al carrer al lloc on havia lligat la bicicleta i no la hi trobés? Segurament ens donaria una classe de renecs i referències pejoratives a la mare del lladre.
Però i si apliquéssim aquesta mateixa situació a un japonès?

Aquesta va ser la prova que va fer el traductor i autor dels llibres Japonés en viñetas Marc Bernabé.
Desprès de preguntar a diversos japonesos què dirien si els hi haguessin robat la bicicleta la resposta més compartida és shinjirarenai! (no m'ho puc creure), i com a molt algun va respondre Kuso! (merda)

Els japonesos no solen fer servir insults ni renecs, i els que més sovint s'utilitzen són molt suaus. Per exemple Baka tonto, idiota.
D'aquesta paraula n'hi ha altres de derivades com bakamono bakayaro (imbècil) o bakabakashii (barbaritat), a part de baka ni suru (posar en ridícul, prendre el pèl) o baka o iu (dir tonteries).

Una altra de significat semblant es Aho i també es molt utilitzada. Però s'ha d'anar amb compte depenent de en quina regió s'utilitza perquè a Osaka és parla un dialecte extremadament diferent del japonès de Tokyo. A la capital aho és un insult molt ofensiu i baka és més aviat un "tonto" amigable, però a Osaka és justament al contàri.

Evidentment n'hi ha més però són molt rars i poc utilitzat. A més a més la majoria són derivats uns d'altres com el kuso (merda) que ens dona kusokurae (ves a la merda!), kuzu (escombraries), kusottare (estúpid).

Aquesta pobresa d'insults és conseqüència de la societat japonesa on perdre els estreps i deixar la correcció està extremament mal vist.

Insults i "males paraules"

Normalment els renecs són els grans desconeguts quan aprenem una altra llengua de manera acadèmica. Són la part ofensiva, estan mal vistos i es creu que és vulgar parlar-ne. Però si mai hem d'utilitzar aquella llengua fora d'un àmbit formal és segur que ens els trobarem en algun moment, també formen part del llenguatge i la cultura.
Tant si volem llegir una novel·la o fins hi tot si entréssim a treballar en una empresa estrangera segur que ens hi trobarem tard o d'hora amb aquest vocabulari que la majoria de professors deixen de banda.

Personalment crec que són importants per no acabar fent el ridícul o quedar-nos indiferents quan algú pot haver estat molt ofensiu (o potser el contrari, enfadar-nos molt quan només ha usat un insult "amigable" com babau).
A part d'això també trobo que és interessant quina mena de vocabulari és ofensiu en les diferents llengües i cultures, perquè tot i que n'hi ha moltes que si, no totes segueixen la mateixa lògica que els nostres insults.

En el cas Xinès per exemple que et diguin tortuga és bastant greu o a la tribu Xoxa del sud d'Africa és hlebeshako "les orelles de la teva mare". Altres sense gaire sentit com el schweinehund alemany que vol dir "porc-gos". Curiosament els insults francesos augmenten de gravetat quan se'ls hi afegeix espèce de a davant. És més greu que et diguin que ets una espècie de vaca que una vaca a seques.

També hi han cultures que quasi no tenen renecs en els seus idiomes com el japonès, a la polinèsia o els indis americans. Però deixaré l'exemple per un altre post més endavant per poder estendre-m'hi més.

Evidentment les cultures modernes no són les primeres a menyprear-se entre humans. El doctor J.N. Adams de la universitat de Manchester va estudiar els renecs romans i en va documentar fins a 800. Moltes d'aquests eren eufemismes per referir-se al membre masculí anomenant-lo, "eina", "punyal","espasa" o fins hi tot (suposo que despectivament) "cuc".

Sense comptar les inevitables excepcions la majoria de paraulotes tenen unes qualitats pràcticament universals, brutícia, sexe, incest, qualitats animals, o ofendre allò sagrat .

Referint-me al que he comentat breument abans, sovint trobem més d'un nivell en els insults utilitzats de suaus que poden arribar a ser amigables fins hi tot, a molt greus. Per això s'ha de tenir en compte quin grup és vol utilitzar o s'està utilitzant en contra nostre.

Per endinsar-se més en el tema podria recomenar The anatomy of Swearing de l'autora Ashley Montagu.