Transcripció al Japonés

Primer de tot com heu vist, la fonètica japonesa és bastant pobre i qual vulguem transcriure paraules poden arribar a quedar bastant canviades. Aquestes transcripcions és fan de manera fonètica, per això si coneixem les paraules amb la pràctica l'oïda s'acostuma a aquests canvis i no cal pensar-hi tant per arribar a desxifrar de quina paraula original estem parlant.

Exemples d'això ho podem veure amb les mateixes paraules japoneses que s'han importat d'altres llengües. Amb l'Anglès tindríem ordinador que seria konpyûtaa Computer, Autobús Basu de Bus. Forquilla Foku de fork. Però també hi han exemples d'altres idiomes com per exemple el francès, puretaporute de prêt-à-porter.

El problema principal que ens trobem es que no hi ha cap so consonàntic que vagi sol, amb l'excepció de la N. D'aquesta manera sempre que ens sigui possible utilitzarem el símbol que contingui la consonant que necessitem acompanyada de la U. Per què aquesta vocal? doncs perquè tenim la sort que en japonès aquest so es pronuncia molt poc o molt fluix. Així un verb tan habitual com el "ser" l'hauríem de pronunciar més aviat "des" que no "desu" que és com s'escriu.
Però hi ha lletres que no ens permeten l'utilització de la U. Aquests casos són els de la T i la D, llavors farem servir la sil·laba que contingui una O.
Finalment el so L, si no existeix què fem servir? doncs la R. En japonès són equivalents ja que com vaig comentar anteriorment és el so de la R de "pera" o "cara".

D'aquesta manera podem aconseguir com es pronunciaría diferents paraules en l'idioma del sol naixent. Tenir en compte a més a més que depenent de què pot arribar a sonar malament en la nostra pròpia llengua. Perquè per exemple el meu nom seria Rakeru, Sílvia quedaria Siribia, però Olga sonaria Oruga.

Fonètica Japonesa

Desprès de veure els dos sil·labaris bàsics i amb els quals ja es pot escriure en japonès, ara puc dedicar una explicació a la fonètica.

Pels hispanoparlants la pronunciació del Japonès pot ser molt més fàcil ja que la majoria dels sons els podem reproduir sense dificultats. Per a altres sons tenim la comparació amb l'Anglès del que en general la majoria de gent en te unes nocions minimes.

Primer de tot remarcar que en Japonès no existeix el so de la lletra "L" (ja veurem quina equivalència s'ha d'utilitzar en les transcripcións). Això és important perquè molt sovint per imitar a un japonès (o qualsevol oriental) és parla fent servir la "L" quan ni tan sols ho poden pronunciar.

Començem amb les vocals, A, I, U, E, O (en l'ordre japonès) són exactament les mateixes que tenim nosaltres, i és pronuncien igual.

Les consonants en general també sonen igual, tot i que esclar, tenim algunes excepcións:

• R --> la pronunciarem com a "Pera" i no com a "Carro".

• H --> és una H aspirada com a l'anglès "Hospital".

• SH--> També te una aspiració, la pronunciariem com a "Sharon".

• Z --> Tornem a tenir una pronunciació anglèsa, com "Zero".

Finalment us deixo un parell de links a una pàgina web on hi ha la possibilitat d'escoltar arxius audio de cada un dels sons dels sil·labaris (Tot i que són el mateix ens els posen ambdós):

HIRAGANA

KATAKANA



La pàgina web principal:

JAPANESE ABOUT

Vigilem a l'hora de barrejar llengües

Potser algun cop heu sentit el típic "ai si caus!" i algú pregunta "on són les vaques?". Per entendre aquest acudit (si es que se'n pot dir) tan dolent és entendre la primera frase a l'anglesa perquè és pronuncia igual que el "I see cows" (veig vaques). O el francès "je ne comprends pas" amb "jo no compro pa".

Aquests són alguns exemples inofensius de paraules o frases que amb la mateixa pronunciació ens donen paraules i conceptes diferents en dos idiomes diferents.
Però el que avui vull exposar són aquelles paraules que val més que no se'ns escapin en un context d'una llengua on vulguin dir una altra cosa.
Bàsicament són paraules que també són insults o de connotacions sexuals, però és precisament amb aquestes que hem d'anar amb compte perquè són les que més males estones i/o moments de vergonya ens poden fer passar.

Seguiré utilitzant per comparar amb el català i el castellà, l'Anglès i el Japonès perquè són dels que tinc més exemples.

Comencem per què no hem de dir en un context Japonès.

CHIN- CHIN / CHINKO: Una expressió tan utilitzada en sopars i festes (potser a Catalunya ja no tant) com és "Chin, Chin" per fer un brindis. Per a un japonès s'assembla massa a la paraula "chinko" que vol dir penis. Cito de memòria l'exemple que vaig llegir d'un espanyol que es va casar amb una japonesa i va anar a conèixer els pares de la seva dona. A taula per celebrar en comptes de dir el típic "Kampai" va decidir utilitzar la seva expressió natal. La primera impressió que va donar als seus sogres no va ser massa bona.



CHIKEN / CHIKAN: Si parlem de pollastre en anglès, "Chiken" a Japó hauríem de remarcar la "E". Perquè sinó pot sonar semblant a "Chikan" que és pervertit en japonès. I depenent d'on estiguem ens pot portar molts problemes. Sobretot si, per exemple estem en el metro/tren tenint en compte els casos de pervertits que utilitzen el fet de que els vagons van molt plens i la gent molt junta per aprofitar-se de les noies joves (o nois).

Quines paraules hem de vigilar amb l'anglès:

ESCRIU / SCREW: Una traducció aproximada de Screw seria "fotre un clau" o "tirar-se". Dient la paraula sola potser no sembla tan igual, però si diem uns quants cops seguits "escriu" si que sona igual.



FUNNY / FANNY: La paraula Fanny seria l'equivalent al nostre "cony", és informal però no ha de ser ofensiu. /ˈfʌni/ de divertit, no s'ha de pronunciar la "U" com ho fem nosaltres sinó un so "A" tancat, però en l'intent de llegir-ho correctament a vegades es pronuncia amb la nostra fonètica donant una "A" oberta.

COOK/ COCK: Amb Cock hi tenim dos significats, gall o penis. Aquest error passa sovint per l'equivocació d'aplicar la nostra fonètica i pronunciar la O a la catalana, en comptes de a l'anglesa.

Espero que sigui útil, perquè en un context informal en un bar una equivocació d'aquestes pot ser molt divertida, però si estem en una entrevista de feina o en una conversa important podem acabar-nos sentint molt malament quan ens n'adonem de què hem dit realment.

La barba, la cervesa, l'ocell i l'ós

Seguint el mateix tema de l'anterior post, aquest cop tractaré breument les diferències entre Beard (barba), Beer (cervesa), Bird (ocell) i Bear (ós).

Igual que els exemples anteriors, no remarcar les diferències pot portar a confusions i frases divertides, com la que em va dir un noi que estava intentant inventar-se una història, deia una cosa així:

• "I was walking in the woods and sudently I saw a big Beer, I was so frightend I ran away" Estava caminant pel bosc quan de sobte vaig veure un/a gross/a Cervesa, em vaig espantar tant que vaig sortir corrents.

En aquests exemples si ens hi fixem bé les diferències fonètiques són més marcades, /bɪəd/Beard /bɪə(ɹ)/ Beer /bɜː(r)d/ Bird /bɛə/ Bear. Tenim problemes per la vocal E que es pronuncia diferent, però que també /ə/ és el so més comú a la llengua anglesa i potser per això tendeix a confondre la gent.

Però al cap i a la fi això és com tot, molta pràctica d'oient i estar atent. Perquè aquestes subtils diferencies ens les podem trobar en nombrosos casos més.

Per què sense tenir en compte el context seria fàcil notar la diferencia entre frases com I love you i Isle of view o gray day i Grade A.??


Evidentment tot el que he explicat s'aplica a un anglès estàndard i pot no servir de res per entendre el nostre interlocutor si es dona el cas que tingui un accent molt marcat (Ex: Gales, Australia, Nord d'anglaterra...) i ens pronuncií tot de maneres completament diferents.

Ship, Sheep, Chip, Cheap

Proveu de llegir en veu alta les següents paraules angleses SHIP, SHEEP, CHIP, CHEAP. Com ho pronunciaríeu? Hi ha una clara diferència entre les paraules? Si estiguéssiu parlant sabríeu distingir-les unes de les altres?


En cada llengua tenim unes quantes paraules que fan tornar boigs als qui volen aprendre aquell idioma. Paraules que s'escriuen pràcticament igual o sonen semblant però volen dir coses diferents. En català tindríem, os, ós; dona dóna; més, mes...

Els problemes bàsicament ens els trobem en l'expressió oral perquè no sempre és fàcil encertar aquests petits matisos que fan tanta diferència. Per sort, molts cops ja ens entendran pel context, però podem arribar a fer frases tan divertides com absurdes que probablement desconcertaran el nostre interlocutor.

A tall d'exemple utilitzo la llengua anglesa perquè és de la que en tinc més anècdotes i perquè la gran majoria de gent la coneix i es pot trobar amb algun d'aquests exemples.

Un dels casos més típics i també més utilitzat és el de Ship (vaixell), Sheep (ovella), chip (patata fregida) i Cheap (barat). Tot i que les últimes amb el so /tʃ/ és nota més la diferència, he sentit a molta gent equivocar-s'hi.

Alguns exemples serien:

• I've eaten a paquet of ships "m'he menjat una bossa de vaixells"
• In the port I visited this summer you could rent a sheep to sail "En el port que vaig visitar aquest estiu hi podies llogar una ovella per anar a navegar"

Aquí el context ajuda i segurament un anglès ja sabria què voleu dir realment, però es podria fer un fart de riure.

Si ens mirem la transcripció fonètica /ʃɪp/ Ship /ʃiːp/ Sheep /tʃɪp/ chip, /tʃiːp/ cheap podem veure que efectivament la diferència és molt subtil i sobretot en les dos primeres. En el cas de Ship i Sheep, una recomanació seria allargar la vocal per Sheep "xiiiip". També aplicable amb Cheap, però remarcant el so /tʃ/.

En els pròxim post posaré un altre exemple semblant, el de Beer, Beard, Bird, Bear. Desprès de provar de pronunciar-ho, ho trobeu més fàcil que el vaixell, l'ovella , la patata fregida i barat? o més difícil?

(He utilitzat les transcripcions fonètiques que proporciona el Wiktionary)