Desxifrar el Vocabulàri de la Xarxa

Internet ens ha proporcionat expressions noves sovint diferents d'un idioma a l'altre. No totes han de ser d'estats d'ànim o de expressions nascudes a la xarxa com XD, a vegades són expressions sovint quotidianes reduïdes a tres lletres com OMG.

I si a més a més ens endinsem en zones d'escriptura informal de la xarxa que no són en el nostre idioma nadiu aquestes abreviacions ens poden fer perdre el cap.

Tot i que la majoria d'aquest nou vocabulari s'utilitza en context informal ara ja ens trobem reduccions comunes utilitzades també en articles de diari, com és el cas de MtF i FtM o Chav.

LOL: "Laughing out loud" o "lots of laugh" donant l'emoció de divertiment.

OMG: "Oh my God" per a moments de sorpresa.

NOOB: Principiant.

FTW: "For the Win" expressa que aquella idea o situació és realment de qualitat.

FtM: "Female to male" Referent a un home transexual.
MtF: "Male to female" Referent a una dona transexual.

Però això només són uns quants exemples. Ens podem trobar amb incomptables abreviacions o expressions informals o d'argot propi de diferents zones que ens deixaran en dubte perquè no surten al diccionari.

FLESH FORKS: "Menjar amb les mans". Tot i que es podria deduir també ens pot desconcertar.

Tot i que aquesta ja s'està començant a integrar als diccionaris anglesos des del 2005, la paraula Chav també en podria ser un exemple.

CHAV: paraula pejorativa per designar l'esteriotip d'un adolescent blanc, d'actitud agressiva de classe mitjana que porta roba d'esport de marca.

En aquests casos podem recórrer al URBAN DICCIONARI una pagina web que està constantment actualitzada amb definicions de gent d'arreu. També conte una gran quantitat d'exemples que sovint estan il·lustrats amb imatges i fotografies. No només es dedica a paraules i expressions que no son al diccionari sinó també les habituals sovint afegint-hi altres connotacións que pot tenir la paraula .

ROSETABABEL

Si us ha interessat el tema de l'escriptura japonesa la pàgina web Rosetababel conté uns senzills programes Adobe Flash, ens permeten prendre mini cursos de diferents llenguatges escrits.
Són molt simples però si realment ens interessa és una manera de començar amb allò més bàsic, aprendre'ns els signes.

Com ja he dit una de les opcions que ens dona és el JAPONÈS tan el Hiragana com el Katakana i també hi ha l'opció per aprendre els números.

Altres escriptures orientals que ens mostra són el XINÈS (hànzì) ens recorda que és logogràfic i que el que ensenya són una part dels milers de caràcters que componten aquesta llengua. I el COREÀ, el hangul alfabet amb cada bloc silàbic que conté algunes de les seves 24 lletres.

Però aquest és el primer però no l'únic també tenim ÁRAB(NASJI) L'alfabet àrab i ens recorda que la majoria de vocals curtes no s'escriuen i s'han de deduir segons el context. O el GREC que ens pot ser útil tant amb el grec antic per començar a traduir com amb el modern A més a més del RUS(CIRILICO) ens mostre el cirilorus modern, variant del ciríl·lic que es fa servir a Rússia.

I el SANSCRITO (DEVANAGARI) el sistema d'escriptura que utilitza gran part de l'India per diferents idiomes com el sánscrit, hindi, marathi, kashmiri, sindhi, bihari, bhili, konkaní, bhojpuri, el nepalí de Nepal i fins hi tot pot escriure el romaní.

Com a única escriptura en desús és l'antic MAYA.

Com a curiositats hi han tres altres llenguatges que van ser creats per a diferents finalitats.

Tenim l'AIEN, que segons la pàgina web és utilitzat principalment per professors per avaluar i escriure anotacions davant dels alumnes sense que aquests ho puguin entendre.

A continuació hi ha el TEELINE que permet una escriptura ràpida a mà per la simplificació de les lletres de l'alfabet.

Un que es podria considerar ja clàssic és el CODI MORSE, que ajuda a desxifrar que pot dir una serie de sons curts i llargs. I com ja sabem utilitzat per comunicacions a llarga distància.

Finalment acaba amb un llenguatge no escrit, el DACTILOLOGIC, o més conegut com a llenguatge de signes. Evidentment no ens el pot ensenyar tot però ens l'aproxima una mica amb els signes de les mans que s'utilitzen per de lletrejar paraules.

Tots es poden trobar en castellà i la majoria en Anglès, però també alguns en versió alemanya i/o portuguesa.

Aquí teniu la pàgina web si la voleu visitar:

ROSETABABEL

Escriptura Japonesa -Kanji-

Els Kanji són els caràcters Xinesos que s’utilitzen per escriure l’idioma japonès juntament amb els dos sil·labaris que hem tractat anteriorment. Amb el japonès modern s'utilitzen per escriure noms i variacions dels adjectius o verbs.

La situació era que al segle IV a les illes japoneses ja existia la llengua japonesa però no la escriptura. A través de Corea y viatjants xinesos l’escriptura xinesa va arribar a les illes. Al principi només alguns erudits llegien i escrivien el xinès consegüentment els textos eren només en aquest idioma. Però a partir del segle VI es comencen a notar interferències en aquests escrits que van acabar desembocant amb els sistema Kanbun. Aquest és una manera d’adaptar l’escriptura xinesa a la gramàtica japonesa, reestructurant les frases, canviant l’ordre de les paraules...

A partir d’aquí va evolucionar limitant els caràcters al seu so i no al seu significat utilitzant-los per escriure paraules japoneses. També a partir de simplificació de la cal·ligrafia en cursiva dels caràcters va sorgir el Hiragana.

Però amb aquesta importació també va seguir la pronunciació xinesa donant dos o més pronunciacions diferents a cada Kanji, Onyomi (“a la xinesa”) i Kunyomi.(“a la japonesa”). I aquest és un dels grans problemes dels estudiants de japonès, perquè no hi ha cap norma concreta que reguli quan s’ha d’utilitzar una pronunciació o l’altra. Normalment si va sol en una frase serà kunyomi i si va acompanyat Onyomi, però es diu que només funciona en un 90% dels casos. (es molt però el 10% restant pot portar molts problemes).

Simplificació dels Kanji quan s'escriu a mà.

A més a més haurem de tenir molt en compte el significat ja que una mateixa síl·laba pot tenir diverses opcions i només una serà la correcte per escriure una paraula. Per exemple, el so “sha” es representa amb kanji diferent en les paraules kaisha (empresa), jitensha (bicicleta) o isha (metge).

Per fer-nos una idea existeixen unes 45.000 kanji però desprès de la segona guerra mundial és van regularitzar uns 1945 Jôyô kanji que són d’ús quotidià i s’estipulava que desprès de sortir dels primers anys d’escolarització s’haurien de conèixer uns 880. Tot i això poden utilitzar habitualment uns 3000, però si no estan compresos dins la llista de Jôyô kanji se’ls hi ha d’adjuntar la lectura en furigana, que és la pronunciació en hiragana al costat en més petit.

Un altre fet important a tenir en compte és en nombre de traços indispensables per escriure'ls correctament. Però sobretot per poder-los buscar en el diccionari perquè van ordenats per aquest mètode.

Pàgines Web utils:

KANJI DICCIONARI(en anglès)
DICCIONARIO RUI (en castellà)
-------------------------------------------------
Imatges de:

WIKIPEDIA
ABOUT JAPAN

Transcripció al Japonés

Primer de tot com heu vist, la fonètica japonesa és bastant pobre i qual vulguem transcriure paraules poden arribar a quedar bastant canviades. Aquestes transcripcions és fan de manera fonètica, per això si coneixem les paraules amb la pràctica l'oïda s'acostuma a aquests canvis i no cal pensar-hi tant per arribar a desxifrar de quina paraula original estem parlant.

Exemples d'això ho podem veure amb les mateixes paraules japoneses que s'han importat d'altres llengües. Amb l'Anglès tindríem ordinador que seria konpyûtaa Computer, Autobús Basu de Bus. Forquilla Foku de fork. Però també hi han exemples d'altres idiomes com per exemple el francès, puretaporute de prêt-à-porter.

El problema principal que ens trobem es que no hi ha cap so consonàntic que vagi sol, amb l'excepció de la N. D'aquesta manera sempre que ens sigui possible utilitzarem el símbol que contingui la consonant que necessitem acompanyada de la U. Per què aquesta vocal? doncs perquè tenim la sort que en japonès aquest so es pronuncia molt poc o molt fluix. Així un verb tan habitual com el "ser" l'hauríem de pronunciar més aviat "des" que no "desu" que és com s'escriu.
Però hi ha lletres que no ens permeten l'utilització de la U. Aquests casos són els de la T i la D, llavors farem servir la sil·laba que contingui una O.
Finalment el so L, si no existeix què fem servir? doncs la R. En japonès són equivalents ja que com vaig comentar anteriorment és el so de la R de "pera" o "cara".

D'aquesta manera podem aconseguir com es pronunciaría diferents paraules en l'idioma del sol naixent. Tenir en compte a més a més que depenent de què pot arribar a sonar malament en la nostra pròpia llengua. Perquè per exemple el meu nom seria Rakeru, Sílvia quedaria Siribia, però Olga sonaria Oruga.

Escriptura del Japonès - Katakana-

El Katakana te 46 símbols sil·làbics equivalents als del hiragana. Per donar una idea d’una equivalència semblant seria com les nostres majúscules i minúscules que són equivalents però tendeixen a tenir funcions diferents.

Quan ens volem referir als dos sil·labaris (hiragana i katakana) els anomenarem Kana.

I el que tractem avui és el més antic dels dos ja que són la simplificació de caràcters d’origen Xinès que van arribar a les illes japoneses.

La seva invenció s’atribueix al monjo Kukai o Kobo Dashi com se’l va anomenar desprès de la seva mort. Va ser un monjo budista japonès que va viure entre els anys 772 i 834. Gràcies al seu estatus familiar va poder viatjar a Xina per ampliar els seus estudis del budisme, confucianisme i taoisme amb els millors mestres de la capital. Amb els anys va acabar desenvolupant la seva pròpia síntesi de la doctrina budista. Finalment és desprès del seu retorn a Japó que se li acredita invenció del Kana ja que es creu que va escriure l’iroha, uns poemes que contenen tots els caràcters del sil·labari només un cop

Aquests són els caràcters bàsics:

Utilitzarem el Katakana en la transcripció de paraules estrangeres (tenir en compte que 11% de les paraules del japonès modern són estrangeres) i els noms dels animals en textos científics. Una altra funció es en l’escriptura onopatopeies de sons sobretot si son cops explosions (en aquests casos sovint trobarem un "tsu" en hiragana al final que remarca que el so és fort). També s’utilitza per ressaltar una paraula en concret de manera equivalent a les nostres cometes o cursiva.

Ara la taula completa amb els sons compostos:



De la mateixa manera que en l'anterior post us deixo la mateixa web però aquest cop amb l'ordre de traços per escriure els caràcters del Katakana:

ESCRIURE KATAKANA

Les imatges que he utilitzat són de diverses web per aprendre Japonès on-line:

JAPANORAMA

DMS' Nihongo de anata no namae

Escriptura del Japonès - Hiragana-

Un dels punts foscos del japonès és com s'escriu, en general es te una idea molt difosa com es posa en paper l'idioma del país del sol naixent, te un alfabet propi? fa servir els mateixos caràcters que el Xinès?

Doncs podríem dir que te una mica de tot, dos sil·labaris (el hiragana i el katakana) i els kanjis, que són la importació dels caràcters Xinesos. També destacar que hi ha dues maneres d'escriure, tant a l'estil occidental (horitzontalment) o el tradicional (verticalment). I això si, totes les publicacions estan al revés que nosaltres, el que per nosaltres seria la portada per a ells és la contraportada i viceversa. (actualment aquí només ens arriben alguns manga en aquest format de lectura).

Comencem però amb el primer que aprèn qualsevol estudiant de japonès, el HIRAGANA.

És el més usat i per tant el més important de conèixer abans de res. S'utilitza per escriure paraules bàsicament japoneses i la transcripció fonètica dels kanji. Fins hi tot si un autor no recorda de quin kanji ha d'utilitzar simplement ho pot escriure en hiragana. També es fa servir per les partícules i desinències verbals.

Aquest consta de 46 símbols bàsics que són els següents:



Desprès hi afegim dues columnes més de sons compostos que deriven de la primera llista:

A la segona columna hi ha la correspondència de les sil·labes de la primera columna que canvien de so només afegint-hi un parell de ratlles al costat dret superior. D'aquesta manera aconseguim que passin de K a G, S a Z, T a D i de H a B. Tenim també una excepció més que són els sons amb la P que utilitzen els caràcters de la fila de la H afegint-hi un petit cercle en comptes de les dues ratlles.

A la tercera tenim els sons més complexos combinacions dels caràcters de la columna de la I amb els de la Y. Escrivim aquests últims en una mida més reduïda per diferenciar-los.


Per acabar us deixo una web on ens marca l'ordre de traços que hem de seguir per escriure cada un dels caràcters:

ESCRIURE HIRAGANA

Les imatges que he utilitzat són de diverses web per aprendre Japonès on-line:

JAPANORAMA

AHORASHIKA

JAPANESE ABOUT