Viatge a l'oest

És una obra clàssica de la literatura xinesa i probablement la més coneguda entre els adolescents xinesos. Va ser publicada de forma anònima l’any 1590. La historia explica una versió mitològica i fictícia de les aventures del monjo budista Xuansang (602-664) en una peregrinació a l’ Índia per aconseguir uns textos religiosos.

A la novel·la, el monjo Xuanzang es cridat per bodhisattva Guan Yin per un viatge a l’Índia per aconseguir unes copies de sutres budistes que no estan a Xina. En el seu viatge l’acompanyen tres deixebles: El rei mico Sun Wukong, el monstre-porc Zhu Wuneng i un dimoni aquàtic anomenat Sha Wujing, els quals han acceptat ajudar-lo en el viatge com a penitencia pels seus pecats passats. El mateix cavall que munta Xuanzang és un príncep dragó.

Alguns erudits han proposat que el llibre sigui una sàtira del govern xinès d’aquella època ja que en la novel·la esta molt present el rerafons religiós i mitològic de la cultura xinesa i el seu sistema de valors. I en quant al treball literari s’ha de dir que és una obre d’una gran qualitat que està inclosa entre les quatre novel·les clàssiques xineses juntament amb els tres regnes de Luo Guanzhong, a la riba de l’aigua de Shi Nai’an i el somni del pavellò vermell de cao xuequin

Part d’aquesta popularitat ve pel fet que la historia esta composta en diferents nivells. Es una historia d’aventures, te un gran contingut espiritual i és una metàfora en la que un grup de peregrins, en el seu viatge cap a l’Índia, avancen a més a més en el seu viatge personal cap a la il·luminació.

La novel·la ha estat adaptada diverses vegades al cinema i a l’animació, tan dins com fora de Xina. Servint també d’inspiració per a series japoneses. Algunes arxiconegudes com Bola de Drac, i o amb menor ressó, Sayuki.

The invasion of language: emergence, change and death

Aquest és el títol de l'article de William S-Y. Wang i James ". Minett, on se'ns intenta donar una visió global dels orígens funcionament i futur de les llengües.

Per començar dona una explicació dels inicis en l’estudi del llenguatge i la seva aparició històrica.

Ressalta dos estudis, el primer a descriure l'arbre de llengües indoeuropees, que va ser el lingüista alemany August Schleicher el 1859. Resultat de la descripció i comparació de gramàtiques, fonètica, lèxic i historia de les diferents llengües.
El segon és Hockett en 1960 publicant 13 característiques que existeixen en els llenguatges humans però que només existeixen parcialment en alguns sistemes de comunicació animals. Com l’ús dels símbols per fer referència a una cosa o el desplaçament temporal.

En quant a l’origen del llenguatge modern es creu que va aparèixer al mitjà paleolític i que la diferenciació de la nostra llengua amb els altres mètodes comunicatius animals és el gen FOXP2 que ens va quedar fixat de manera permanent.

També dona l’explicació de les teories del traspàs de característiques lingüístiques entre grups. Però aquesta ha resultat fallida ja que la freqüència de contacte entre grups caçadors recol·lector era escassa. Per això es creu que hi ha la possibilitat que diferents estratègies lingüístiques sorgissin de manera independent en llocs diferents, però que per mitjà de competència i selecció cultural s’anessin modificant.

Sobretot fa èmfasi en aquesta competició entre llengües donant les dades que en 2005 (quan es va escriure l’article) hi havia 6000 llengües parlades i estima que segurament entre un 50 o 90% s’extingiran en el decurs del nostre segle. Fent desaparèixer amb elles la diversitat cultural que va unida a moltes.
Les raons per aquest fenomen les dona en part als factor socio-economics i la importància que es dona al fet de poder compartir una llengua comuna global.

Analitza un exemple que ens toca molt de prop, la situació on en una mateixa regió hi conviuen dos llengües diferents. Els motius que dona perquè un individu esculli una de les dues és per l’estatus, beneficis socio-economics, i/o la quantitat de parlants.

També examinen hipotèticament la quantitat de gramàtiques que pot aprendre l’ésser humà, els resultats demostren que el perill és la mala adquisició lingüística per part dels nens, però que la destrucció de la llengua no és un fet inevitable.

Un últim tema al que dona rellevància és els canvis que pateix una llengua, la majoria són fonètics. L’exemple de canvis d’una arrel semblant que han canviat dona és l’anglès “apple” i l’alemany “apfel”.
En el cas del xinès on Shen va fer un estudi de dos canvis fonètics que va tenir lloc recentment en dos dialectes, el de Shangai i el de Wenzhou. Amb l’estudi de l’impacte d’aquest canvi en diferents franges d’edat va resultar amb que en principi del canvi s’utilitzaran les dues versions (antiga i modificada) augmentant amb la proporció de gent que utilitza la modificada sobretot per contacte fent un efecte “bola de neu”.

Insults i "males paraules"

Normalment els renecs són els grans desconeguts quan aprenem una altra llengua de manera acadèmica. Són la part ofensiva, estan mal vistos i es creu que és vulgar parlar-ne. Però si mai hem d'utilitzar aquella llengua fora d'un àmbit formal és segur que ens els trobarem en algun moment, també formen part del llenguatge i la cultura.
Tant si volem llegir una novel·la o fins hi tot si entréssim a treballar en una empresa estrangera segur que ens hi trobarem tard o d'hora amb aquest vocabulari que la majoria de professors deixen de banda.

Personalment crec que són importants per no acabar fent el ridícul o quedar-nos indiferents quan algú pot haver estat molt ofensiu (o potser el contrari, enfadar-nos molt quan només ha usat un insult "amigable" com babau).
A part d'això també trobo que és interessant quina mena de vocabulari és ofensiu en les diferents llengües i cultures, perquè tot i que n'hi ha moltes que si, no totes segueixen la mateixa lògica que els nostres insults.

En el cas Xinès per exemple que et diguin tortuga és bastant greu o a la tribu Xoxa del sud d'Africa és hlebeshako "les orelles de la teva mare". Altres sense gaire sentit com el schweinehund alemany que vol dir "porc-gos". Curiosament els insults francesos augmenten de gravetat quan se'ls hi afegeix espèce de a davant. És més greu que et diguin que ets una espècie de vaca que una vaca a seques.

També hi han cultures que quasi no tenen renecs en els seus idiomes com el japonès, a la polinèsia o els indis americans. Però deixaré l'exemple per un altre post més endavant per poder estendre-m'hi més.

Evidentment les cultures modernes no són les primeres a menyprear-se entre humans. El doctor J.N. Adams de la universitat de Manchester va estudiar els renecs romans i en va documentar fins a 800. Moltes d'aquests eren eufemismes per referir-se al membre masculí anomenant-lo, "eina", "punyal","espasa" o fins hi tot (suposo que despectivament) "cuc".

Sense comptar les inevitables excepcions la majoria de paraulotes tenen unes qualitats pràcticament universals, brutícia, sexe, incest, qualitats animals, o ofendre allò sagrat .

Referint-me al que he comentat breument abans, sovint trobem més d'un nivell en els insults utilitzats de suaus que poden arribar a ser amigables fins hi tot, a molt greus. Per això s'ha de tenir en compte quin grup és vol utilitzar o s'està utilitzant en contra nostre.

Per endinsar-se més en el tema podria recomenar The anatomy of Swearing de l'autora Ashley Montagu.

ROSETABABEL

Si us ha interessat el tema de l'escriptura japonesa la pàgina web Rosetababel conté uns senzills programes Adobe Flash, ens permeten prendre mini cursos de diferents llenguatges escrits.
Són molt simples però si realment ens interessa és una manera de començar amb allò més bàsic, aprendre'ns els signes.

Com ja he dit una de les opcions que ens dona és el JAPONÈS tan el Hiragana com el Katakana i també hi ha l'opció per aprendre els números.

Altres escriptures orientals que ens mostra són el XINÈS (hànzì) ens recorda que és logogràfic i que el que ensenya són una part dels milers de caràcters que componten aquesta llengua. I el COREÀ, el hangul alfabet amb cada bloc silàbic que conté algunes de les seves 24 lletres.

Però aquest és el primer però no l'únic també tenim ÁRAB(NASJI) L'alfabet àrab i ens recorda que la majoria de vocals curtes no s'escriuen i s'han de deduir segons el context. O el GREC que ens pot ser útil tant amb el grec antic per començar a traduir com amb el modern A més a més del RUS(CIRILICO) ens mostre el cirilorus modern, variant del ciríl·lic que es fa servir a Rússia.

I el SANSCRITO (DEVANAGARI) el sistema d'escriptura que utilitza gran part de l'India per diferents idiomes com el sánscrit, hindi, marathi, kashmiri, sindhi, bihari, bhili, konkaní, bhojpuri, el nepalí de Nepal i fins hi tot pot escriure el romaní.

Com a única escriptura en desús és l'antic MAYA.

Com a curiositats hi han tres altres llenguatges que van ser creats per a diferents finalitats.

Tenim l'AIEN, que segons la pàgina web és utilitzat principalment per professors per avaluar i escriure anotacions davant dels alumnes sense que aquests ho puguin entendre.

A continuació hi ha el TEELINE que permet una escriptura ràpida a mà per la simplificació de les lletres de l'alfabet.

Un que es podria considerar ja clàssic és el CODI MORSE, que ajuda a desxifrar que pot dir una serie de sons curts i llargs. I com ja sabem utilitzat per comunicacions a llarga distància.

Finalment acaba amb un llenguatge no escrit, el DACTILOLOGIC, o més conegut com a llenguatge de signes. Evidentment no ens el pot ensenyar tot però ens l'aproxima una mica amb els signes de les mans que s'utilitzen per de lletrejar paraules.

Tots es poden trobar en castellà i la majoria en Anglès, però també alguns en versió alemanya i/o portuguesa.

Aquí teniu la pàgina web si la voleu visitar:

ROSETABABEL

Traduccións des de l'ignorància

Desconèixer una llengua però voler-la utilitzar perquè per exemple, sona millor o més interessant, queda bé escrita o sembla que dona prestigi, pot portar molts problemes.

Un exemple és el primer article d'aquest mateix blog sobre l'Engrish o Chingrish, quan les traduccions és fan de manera precària sense comprovar amb una persona que tingui coneixements en aquesta llengua, el que realment pot voler dir, poden sortir barbaritats.

Aquest cop vull explicar el cas de occidentals que per ignorància acaben tenint problemes amb traduccions a un idioma asiàtic. Perquè la ignorància funciona viceversa, no només són uns els que s'equivoquen.

L'exemple majoritari que he trobat per la xarxa i del que jo mateixa en tinc experiència és el dels tatuatges.

Molta gent troba l'escriptura Xinesa o Japonesa estèticament atractiva i la vol utilitzar per adornar. A vegades és el cotxe, una llibreta, o el que porta més problemes, el propi cos.

Només de passar-nos per alguna ciutat costanera a l'estiu entre totes les parades que sovint hi ha aprop del mar hi ha els tatuadors d'henna. Si us heu parat a mirar quines possibilitats donen, segur que heu vist el típic "tatuat el teu nom en Xinès/Japonès" i la correspondència de diferents caràcters amb les lletres del nostre alfabet.

Aquí és un dels principals errors, no es pot traduir ni literalment ni per lletres d'un idioma que no funciona de la mateixa manera. En el cas xinès, cada caràcter te un significat particular i una pronunciació concreta. En el cas japonès, són sil·labaris no alfabets.
Donant així a autèntiques barbaritats que no tenen ni solta ni volta. Tot i així molta gent perquè li fa gràcia decideixen posar-s'ho a la pell sense pensar-ho dos cops.
Aquest és el cas més evident, però he vist molts cops caràcters extremadament mal traduïts com ànima sota el caràcter de lluna.

El problema es que depenent de les combinacions que es facin amb els caràcters poden arribar a dir coses completament diferents, no val només posar els caràcters equivalents al que es vol dir.

Es clar que si el tatuatge és d'henna en 15 dies ja no el portarem, però i els tatuatges permanents? D'aquests n'hi ha molts exemples sobretot a la xarxa.

De gent que és volia tatuar "fortalesa" i acaba portant llibre, o un noi que es va voler tatuar "cool" i va acabar portant durant anys "ugly guy" o l'home que suposadament es va tatuar el seu nom i porta tatuat "refresc".

Aquesta noia és va voler tatuar el nom del seu xicot (una cosa que es recomana no fer mai per cert) però va acabar portant la paraula "supermercat".

O aquesta altra que es volia tatuar "mama" i ara porta "amic vingut de l'infern".

Aquests casos es donen perquè molts professionals tatuadors no fan un treball exhaustiu per estar segurs que allò és el que realment els seus clients voldran.
Sempre es recomana preguntar a més d'una persona coneixedora de la llengua en la qual ens volem tatuar si és correcte, i en cas de frases assegurar-nos que aquella es la traducció correcte per allò que volem transmetre.

Si us interessa fer-vos un tatuatge en un idioma oriental us deixo un parell de pagines web on donen consells i ofereixen traduccions del que es vulgui:

http://www.chinese-tattoos-designs.com/
http://www.reddo-translation.com/chinese-tattoo-translation.html

Per veure més exemples:

En Aquest Blog( http://www.hanzismatter.com/) es pot veure recopilat tants i tants errors en la transcripció o simple utilització de les llengües orientals

Fonts de les notícies:

http://www.cuerpoyarte.com/2007-10-29/230/enganada-con-un-tatuaje-chino/
http://wordsaboutthings.wordpress.com/2008/02/07/supermarket-tattoo-blunder/
http://www.cantonese.sheik.co.uk/essays/tattoos.htm
http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/news/article369654.ece

ENGRISH

Sovint quan viatgem ens podem trobar en establiments o per exemple restaurants errades de traducció que poden arribar des del canvi d’una lletra per una altra fins a la absurditat total.

Personalment crec que ara molta gent utilitza erròniament els traductors online com el babelfish que tradueixen literalment i no amb tots els seus significats, son útils per tenir una idea de què va el text d’aquell idioma que no en tenim coneixement, no per una traducció correcte i formal. Em refereixo als traductors d’internet perquè ara estan a l’abast de qualsevol, però el desconeixement d’una llengua i un simple diccionari poden fer el mateix mal servei si no es va amb cautela. Per posar un de múltiples exemples, en un restaurant de Burgos el meu pare va trobar que a la versió anglesa havien traduït pebrots farcits per raped peppers (pebrots violats).
Arrel d’aquestes males traduccions han sorgit diversos llocs web on els viatgers publiquen fotografies de textos amb errades que s’han trobat. La majoria evidentment serveixen per riure una estona de la absurditat del que s’arriba a trobar. Però un que destaca és l’engrish o chingrish que fa referència a aquests escrits públics que s’han pogut trobar al continent asiàtic.

(no tinc ni idea de quina raó els podia portar a equivocar-se posant “granada de ma”)

Deixant de banda la curiositat i l’humor d’aquestes fotografies, trobo realment preocupant la freqüència en que aquestes errades estan en noms d’empresa o rètols públics importants. L’afany de traduir-ho tot o posar-se el nom en anglès els està portant a cometre errors que més que guanyar punts a l’estranger els faran destacar per incompetència.

(Godamn = maleït) – anunci Coreà-

En el cas del japonès la seva fonètica és molt pobre i sovint moltes errades son fruit de transcripcions. Per exemple no tenen el so per la R ni per la L, per ells es un mateix so que per nosaltres seria com la R de cara (no la de carro). Per això molts cops en traduccions o transcripcions si no es va en compte es poden intercanviar. Donant a lloc a frases que devien avergonyir terriblement al traductor quan se’n va adonar:

(anunci per unes eleccions locals japoneses)

totes les imatges estan tretes de www.engrish.com